Els emperadors de Roma: d'August a Teodosi el Gran

La dinastia Júlia-Clàudia: l'inici de l'Imperi

August: va pacificar Hispània i la Gàl·lia i va significar el gran moment d'esplendor en les arts, sobretot en les arts. Tiberi: fill adoptiu d'August, va ser qui va ordenar la crucifixió de Jesús de Natzaret. Calígula: nebot de Tiberi, va convertir el principat en una monarquia teocràtica d'inspiració oriental i va morir assassinat. Claudi: el seu oncle, un bon emperador que segueix els passos d'August però que és assassinat per Agripina (la seva dona). Neró: fill de Claudi, va ser el pròxim a governar; va ser un dèspota sanguini que va incendiar Roma i finalment es va suïcidar.

L'any dels quatre emperadors i la dinastia Flàvia

En un sol any van anomenar quatre emperadors que estaven en guerra entre ells, situació que es va calmar amb l'anomenament de Vespasià. Aquest emperador va establir que no calia ser de la família Júlia-Clàudia, ni itàlic, ni noble, perquè ell era plebeu i va demostrar que qualsevol podia ser emperador. Va construir el Coliseu. Tit: fill de Vespasià, va destruir Jerusalem. Domicià.

Els Antonins: l'era dels emperadors adoptius

En aquest període, l'emperador adopta algú que pensa que és el millor per al càrrec. El primer que adopta és Nerva, que va ser un emperador que va governar durant dos anys. El van col·locar perquè així la successió no fos hereditària i va morir. S'inicia un període d'esplendor anomenat el Segle d'Or, que comença amb Trajà: aquest era hispànic. Va fer campanyes militars i va assolir la màxima extensió territorial de l'imperi. Adrià: parent llunyà de Trajà, era un pacifista hispànic que enforteix les fronteres i actua com un dèspota il·lustrat per fer reformes en la llei. Marc Aureli: va ser un emperador filòsof que abandona el mètode de l'adopció. El seu fill Còmode, que va ser emperador després, va embogir i va morir assassinat. Comença una lluita per ser emperadors.

La dinastia Severa i la crisi del segle III

Septimi Sever: després de quatre anys de combat va derrotar els altres emperadors; era africà. Va tenir successors que governen poc i malament. Caracal·la: proclama la Constitutio Antoniniana, que concedia la ciutadania a tots els ciutadans lliures.

El Dominat i la reorganització de l'Imperi

Comença un període de caos per la pressió dels bàrbars. Això s'acaba amb Dioclecià: instaura el Dominat, divideix l'imperi en dos i es basava en un govern tetràrquic (2 i 2). Constantí el Gran: va ser el reformador més radical, arribant a l'absolutisme on l'emperador era considerat diví, i va legalitzar el cristianisme. Teodosi el Gran: va ser l'últim emperador amb un imperi unit.