Emperadors romans i Dinastia Severiana (117–235 d.C.)

Adrià (117–138 d.C.)

Adrià era hispà, molt inquiet i intel·ligent, però també empàtic.

Va fer construir el Mur d'Adrià, d'uns 100 km, a la frontera de la Britànica.

Era un gran amant de les arts i pensava que calia potenciar la diversitat de les províncies sense trencar la unitat de l'Imperi.

Antoní Pius (138–161 d.C.)

Era el fill adoptiu d'Adrià; no va ser gens innovador i va continuar amb el mateix model. Tampoc era brillant, no es va moure de Roma i no va preparar el seu successor.

Marc Aureli (161–180 d.C.)

Era filòsof i no estava preparat: no tenia pràctica en política ni en el govern de l'Imperi.

Va patir una greu crisi provinent dels pobles germànics, que intentaren atacar Roma.

Com a escriptor, l'obra Pensaments és un referent de la filosofia històrica. Té dos fills i decideix que un governi, però sospitosament mor i passa el poder a l'altre fill, Còmmode.

Còmmode (180–192 d.C.)

És considerat un dels pitjors emperadors de Roma; era una persona inflexible que matava qui li portava la contrària. Va delegar el seu poder a "amics" i va acabar sent assassinat.

Dinastia Severiana (193–235 d.C.)

Va haver-hi una crisi de 5 anys (192–197 d.C.).

• Pèrtinax: va ser assassinat als 3 mesos.
• Didi Julià: era pretorià i va ser assassinat.
• Pescenni Níger: era de la Gàl·lia.
• Septimi Sever: era de Germània. Va ser acceptat pel Senat, ja que es va enfrontar al Níger i va guanyar. Al 211 d.C. va ser l'únic emperador.

Pretengué crear una nova dinastia, i quan va morir regnaren conjuntament els seus dos fills, Caracal·la i Geta.

Ells dos van concedir la ciutadania a tots els habitants de Roma; durant això Geta va ser assassinat (212 d.C.) i, un cop concedida, es van recaptar més impostos.

Caracal·la va ser assassinat al 217 d.C.

Macrí (217–218 d.C.)

Macrí era prefecte dels pretors i el van posar al Senat (217–218 d.C.). El van treure.

Heliogàbal (218–222 d.C.)

Era molt semblant a Còmmode; va deixar el poder a l'àvia i a la mare i va ser assassinat pels pretorians.

Alexander Sever (222–235 d.C.)

Va intentar restaurar l'equilibri entre l'emperador i el Senat.

Va haver-hi una anarquia amb 20 emperadors i els bàrbars van estar molt a prop d'atacar Roma.