Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties

27 Ac – Títol August

Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però de mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona. El senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: August nomenava els cònsols.

Provocà període de pau 'pax augustea'

August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

14 Dc – Mort August

El nou regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l'exterior. I en la interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori (cap de la guàrdia pretoriana que tenia la responsabilitat de la seguretat de l'interior de la ciutat i la de l'emperador), que tenia el comandament de nou cohorts pretorianes.

37 Dc – Mort Tiberi

Regnat de Calígula (37-41). Aquest personatge excèntric i cruel va regnar durant un curt període, ja que per les seves actuacions boges, un grup d'oficials el va assassinar, sense designar un successor.

41 Dc – La guàrdia pretoriana va imposar Claudi

I el senat el va acceptar (41-54). Era oncle de Calígula. Va ser un emperador molt eficaç, sobretot en l'administració de l'Imperi. Va sanejar la moneda i portà a terme algunes de les conquestes projectades per Calígula.

55 Dc – Calígula mor enverinat

Per la seva esposa Agripina, perquè fos proclamat com emperador el seu fill Neró (55-68)

El primer període del regnat de Neró fou considerat com una època daurada: les relacions amb el Senat eren bones i l'administració de l'Estat es trobava en una situació òptima. A partir de l'any 58, les coses van empitjorar: la seva esposa Octàvia fou assassinada; Sèneca un dels seus assessors i un gran escriptor, fou acusat de conspiració contra Neró i obligat a suïcidar-se; la situació econòmica era també nefasta...

Dinastia flàvia (69-96)

Vespasià (69-79)

Tit el seu fill (79-81)

Els dos primers emperadors, hi va haver una gran activitat a l'exterior, amb una ampliació a les fronteres. I en l'interna, tant Vespasià com Tit van intentar acumular molts poders.

Domicià (81-96)

Aquesta actitud es va agreujar amb Domicià, que pretenia governar prescindint del Senat. L'antiga noblesa va reaccionar i va assassinar a Domicià.

La dinastia antoniana (96-192)

Nerva (96-98)

Es restaurà la pau i es consolidaren les bones relacions amb el Sentat. Finalment per la successió va adoptar a Trajà.

Trajà (98-117)

La seva política es va centrar en les grans obres públiques. Era conegut com l'emperador-soldat. Es van aconseguir una sèrie d'annexions importants (la Dàcia i l'Aràbia), però es posà fi a les conquestes romanes i es procurà l'estabilització de les fronteres, el limes - frontera.

Adrià (117-138)

Fou un emperador diferent respecte dels seus predecessors, ja que era inquiet, educat i intel·ligent: home d'acció i amant de les arts. Considerava que calia potenciar les províncies i la seva diversitat sense trencar la unitat de l'Imperi.