Emperadors Romans: Dinasties, Successions i Llegat

Claudi i la Dinastia Julio-Clàudia

Claudi, oncle de Calígula, va ser imposat com a emperador per la guàrdia pretoriana i acceptat pel Senat. La dinastia Julio-Clàudia va continuar. Claudi va ser un administrador eficaç, sanejant la moneda i reprenent conquestes planificades per Calígula. Va ser presumptament enverinat per la seva esposa, Agripina, per tal que el seu fill, Neró, esdevingués emperador.

Neró: Esplendor i Crisi

Neró va tenir inicialment una època daurada, amb bones relacions amb el Senat. L'any 58 d.C., la situació va empitjorar: la seva mare va ser assassinada, i un dels seus assessors, Sèneca, va ser acusat de conspiració o obligat a suïcidar-se. L'economia també va patir. Neró, amant de les arts, va provocar indirectament la crisi dels anys 68-69 d.C., on quatre emperadors es van succeir en un sol any: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià. Aquests van ocupar Roma, i el Senat es va limitar a legalitzar el poder del vencedor, Vespasià.

La Dinastia Flàvia

Vespasià va ser succeït pel seu fill Tit, i a la mort d'aquest, pel seu germà Domicià. Durant el regnat dels primers emperadors Flavis, hi va haver una gran activitat militar i una ampliació de les fronteres. Un fet destacat va ser la conquesta de Jerusalem aprofitant una rebel·lió dels jueus. Domicià, que pretenia governar sense el Senat, va provocar la reacció de la noblesa, que finalment el va assassinar. Van triar com a emperador Nerva.

La Dinastia Antonina

Nerva va restaurar la pau i va mantenir bones relacions amb el Senat. Va haver-hi problemes amb la successió, però Nerva va recórrer a l'adopció, nomenant Trajà, d'origen hispà, com a successor. Trajà es va centrar en les obres públiques i en la millora de la ciutat de Roma. Se'l coneix com l'"emperador-soldat", ja que va passar bona part del seu temps en campaments militars. És considerat un dels millors emperadors.

Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli

Adrià, també nascut a Hispània, va succeir Trajà. Era un emperador diferent, culte i intel·ligent, amant de les arts. Antoní Pius, el seu successor, no va ser innovador i va mantenir la política d'Adrià. Tenia idees poc brillants i no va mostrar interès per visitar les províncies. Marc Aureli, el següent emperador, no tenia experiència en política ni en govern, i durant el seu regnat hi va haver una crisi. El seu fill, Còmmode, va arribar al poder, no per adopció, sinó per successió directa. Conegut com l'"emperador sanguinari", va delegar el govern en els seus favorits i finalment va ser assassinat.