Empirisme i crítica de la causalitat en Hume

1. Origen de les idees i pensaments

Hume planteja com adquirim conceptes i construïm pensaments. Classifica els continguts de la ment (percepcions) en:

• Impressions: Percepcions fortes i vives, com sensacions externes (ex: color vermell) o emocions internes (ex: por).
• Idees: Percepcions febles, còpies de les impressions (ex: record del color vermell).

Les percepcions poden ser simples (representen una qualitat sensorial) o complexes (combinació d'idees simples, ex: idea d'una poma).

Hume introdueix el principi de la còpia: les idees complexes es descomponen en idees simples, còpies d'impressions. Les idees sense impressions base són buides (ex: Déu, ànima, jo).

2. Interacció de les idees

La ment connecta idees de forma natural. Les percepcions es vinculen passivament. Els principis de connexió són:

• Semblança:
• Contigüitat:
• Causalitat:

3. Obtenció del coneixement

Hume distingeix dos tipus de coneixement:

• Relacions d'idees: Creences intuïtivament certes, continguts a priori, necessàriament verdaderes (ex: matemàtiques).
• Qüestions de fet: Creences verificables per l'experiència, continguts a posteriori, la seva negació és possible (ex: nombre de taules a classe).

4. Coneixement de les qüestions de fet

Hume destaca la inducció: generalitzacions a partir d'observacions particulars. Però la inducció no té fonament sòlid, es basa en hàbits, no en la raó.

5. Crítica a la causalitat

Hume qüestiona la idea de causa-efecte. Quan diem que A causa B, implica:

• Anterioritat: A precedeix B.
• Connexió necessària: A sempre provoca B.

Hume critica la idea de connexió necessària. No hi ha impressions que la justifiquin. Analitza dos casos:

• Impacte de boles de billar: Percebem la successió, no la connexió necessària.
• Activitat mental: Percebem successió d'esdeveniments mentals, no el poder causal.

La idea de causalitat és un hàbit mental, no prové d'impressions.

6. Ètica i subjectivisme moral

Hume sosté que els judicis morals expressen sentiments, no propietats objectives. L'aprovació o desaprovació emocional es basa en la utilitat (contribució al benestar comú). Aquest subjectivisme no implica relativisme, ja que es basa en la naturalesa humana. El principi de simpatia explica com les accions alienes ens afecten emocionalment.