L'Empirisme i la Filosofia de Hume: Coneixement i Experiència
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,92 KB
L'Empirisme: Origen i Tesis Fonamentals
L'empirisme és un corrent de pensament que es va desenvolupar durant el segle XVII i gran part del XVIII, principalment a les Illes Britàniques.
Tesis Fonamentals de l'Empirisme
L'origen del coneixement és l'experiència
Tota idea que es pugui trobar en la ment procedeix de l'experiència. Aquesta tesi implica la negació de les idees innates dels racionalistes.
El coneixement humà no és il·limitat
L'experiència també n'és un límit. Aquesta tesi marca una diferència entre els racionalistes i els empiristes, ja que, d'una banda, els racionalistes creien que la raó, si segueix un mètode adequat, podria arribar a conèixer-ho tot, mentre que els empiristes ho neguen, ja que no podem anar més enllà de l'experiència. Per tant, el camp de la filosofia queda reduït perquè només és possible conèixer allò que és experimentable; tan sols és possible un coneixement probable. No obstant això, hi ha una conseqüència filosòfica que és la negació de la metafísica, on la metafísica s'entén com a coneixement de realitats metaempíriques com Déu o l'ànima.
Tot coneixement és coneixement d'idees
En aquest cas, els empiristes coincideixen amb els racionalistes, ja que afirmen que allò que la ment coneix directament són les seves idees, no pas les coses, i el pensament es redueix a relacionar idees entre si. El contingut de qualsevol idea s'ha d'explicar sempre a partir de les idees més simples que la componen.
Un Nou Concepte de Raó Empirista
L'empirista proposa un nou concepte de raó: una raó dependent i il·limitada a l'experiència. És l'única guia de l'ésser humà i ha de tenir una finalitat pràctica. Per primera vegada, és una raó crítica que examina les possibilitats i els límits propis.
La Filosofia de David Hume: Objectiu i Mètode
Objectiu de la Filosofia de Hume
El Tractat de la naturalesa humana de David Hume porta un subtítol significatiu: "Un intent d'introduir el mètode experimental de raonament en els assumptes morals". Clarament, totes les ciències depenen dels resultats obtinguts en l'estudi de la naturalesa humana. Per això, Hume es va proposar fer en les qüestions relatives a la naturalesa i al comportament dels humans, és a dir, arribar a un coneixement construït sobre una sòlida base empírica. El coneixement empíric, i no les idees innates dels racionalistes, és l'únic camí que mena a la comprensió de la naturalesa humana. És en el mètode experimental on es troba el model que cal seguir per a obtenir coneixement en el camp de les ciències. Per tant, el primer pas serà analitzar els processos mentals pels quals s'adquireixen els coneixements.
La Natura Humana segons Hume
Hume comença el Tractat de la naturalesa humana parlant de la importància que té el coneixement de la naturalesa humana per a un bon desenvolupament de les ciències, perquè totes les ciències, d'una manera o d'una altra, tenen relació amb l'home. Per tant, Hume comença aquesta "ciència de l'home" estudiant què és l'enteniment.
Elements del Coneixement: Impressions i Idees
Com a empirista, Hume parteix de la base que l'experiència és l'única font de coneixement i que, per tant, tots els continguts de la nostra ment procedeixen de les dades dels sentits.
Les percepcions es divideixen en impressions i idees. Les impressions són aquelles percepcions que es presenten a la ment amb més força o vivacitat, com per exemple les sensacions, les passions i les emocions. Al mateix temps, aquestes impressions són de dos tipus:
- De sensació: (colors, olors dels sentits)
- De reflexió: (són les referents als nostres estats interns: les emocions i passions)