Empirisme i Filosofia Moderna: Locke, Hume i Hobbes
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,57 KB
Concepte General d'Empirisme
L'empirisme defensa que el coneixement prové exclusivament de l'experiència.
Es nega l'existència d'idees innates (contrari als racionalistes com Descartes).
L'experiència sensorial és la base de tot coneixement.
Principals autors: John Locke, David Hume i Thomas Hobbes.
John Locke i la Base de l'Empirisme
Rebutja les idees innates.
Defineix la ment humana com una "tabula rasa" (una pissarra en blanc al néixer).
Les idees es formen a partir de l'experiència:
Senzilles (deriven directament dels sentits: colors, sabors, etc.).
Complexes (combinació d'idees senzilles per associació mental).
El coneixement es forma a partir de la percepció i la reflexió.
David Hume: L'Empirisme Radical
1. Impressions i Idees
Hume distingeix entre impressions (percepcions immediates i vives) i idees (còpies debilitades de les impressions).
Ex: Tastant un cafè (impressió), recordar el gust hores després (idea).
Classificació:
Idees simples: Provenen d'una sola impressió (color, gust, so...).
Idees complexes: Formades per combinació d'idees simples.
2. Relacions d'Idees vs. Qüestions de Fet
Relacions d'idees: Són necessàries i universals (ex: "Un triangle té tres costats").
Qüestions de fet: Són basades en l'experiència i poden ser falses o veritables (ex: "El sol sortirà demà").
La ciència tracta qüestions de fet, però mai amb una certesa absoluta.
3. Crítica a la Causalitat
No podem afirmar que hi ha una connexió necessària entre causa i efecte.
L'única raó per la qual esperem que un fet segueixi a un altre és l'hàbit.
Ex: Sabem que el foc crema perquè ho hem experimentat moltes vegades, però no podem demostrar que sempre serà així.
4. Escepticisme i Metafísica
Rebutja conceptes com la substància i el jo (no tenim experiència directa d'aquests elements).
L'únic que tenim són percepcions en constant canvi.
La memòria ens fa creure en la continuïtat del "jo", però no hi ha proves empíriques que demostrin la seva existència.
5. Problema de Déu
No podem demostrar l'existència de Déu perquè no tenim experiència empírica directa d'ell.
L'argument ontològic confon relacions d'idees amb qüestions de fet.
Creure en Déu és només una suposició útil però no una certesa empírica.
Thomas Hobbes i el Contracte Social
1. L'Home en Estat de Natura
"L'home és un llop per a l'home" → Som egoistes i ens movem per l'instint de supervivència.
Sense normes, la vida seria "bruta, solitària, pobra, desagradable i curta".
2. El Leviatan i l'Absolutisme
Per evitar el caos, els humans estableixen un contracte social.
Han de cedir el poder a un sobirà absolut que garanteixi la pau.
L'Estat ha d'imposar l'ordre mitjançant lleis i càstigs.
John Locke i el Liberalisme Polític
1. Drets Naturals
Locke proposa que tots naixem amb drets naturals: dret a la vida, llibertat i propietat.
A diferència de Hobbes, Locke creu que els humans no són totalment egoistes.
2. Contracte Social i Govern Limitat
El contracte social no crea un Estat absolut, sinó un govern que protegeixi els drets naturals.
Si el govern no respecta aquests drets, el poble té dret a rebel·lar-se.
Divisió de poders: Locke separa el poder executiu del legislatiu per evitar la tirania.
3. Tolerància Religiosa
La religió ha de ser una elecció personal i no una imposició política.
Defensa la llibertat religiosa, sempre que no suposi un perill per a l'ordre públic.