Empirisme: Hobbes i Locke - Teories del Coneixement i l'Estat

Empirisme: Hobbes i Locke

Tesis empiristes:

1. L'origen del coneixement és l'experiència. La ment és com una tabula rasa, un full en blanc que s'omple amb els continguts proporcionats per l'experiència sensorial. Això implica la negació de les idees innates.
2. El coneixement humà no és il·limitat: l'experiència és el seu límit.
3. Tot coneixement és coneixement d'idees.
4. Nou concepte de raó que es limita a l'experiència amb finalitat pràctica.

Thomas Hobbes

Defensa l'autoritat absoluta i diu que tota llei és necessàriament i no podem desobeir-la. L'estat s'identifica amb el Leviatan i es descompon en 3 components (matèria, forma i poder).

1. Els homes en estat de naturalesa, on considera una situació hipotètica:

   • a) Tots els homes són iguals, llavors hi ha igualitarisme i no sociabilitat natural.
   • b) Els homes gaudeixen del mateix dret natural, tenen dret a tot.
   • c) Viuen en permanent situació de guerra de tots contra tots.
   • d) No hi ha seguretat per desenvolupar indústria ni cultiu.
   • e) No existeix la injustícia perquè no hi ha lleis.

2. El contracte que genera l'Estat, gràcies a la raó apareixen lleis de naturalesa que busquen la pau. Troba 19 lleis, però això no basta per tenir pau, és necessari reduir les voluntats a una sola. Llavors sorgeix el contracte social de l'estat (eliminació de la doctrina d'origen diví del poder, substituint-la per doctrina democràtica, que vol dir donar-li poder a Leviatan i aquest mai trencarà el pacte perquè és irrevocable).

John Locke

Teoria del coneixement: És l'estudi de la naturalesa i abast del coneixement, els límits i graus de certesa que podem assolir, oblidant consideracions físiques de la ment, qüestió de quina és l'essència o mecanismes físics implicats en les nostres sensacions. El mètode a utilitzar és el mètode històric, que tracta d'anàlisi descriptiu i classificació inspirat en el mètode cartesià. Locke és més radical i abans és necessari estudiar l'origen de les idees i l'abast de les nostres facultats de coneixement.

Les idees i el seu origen: La idea és l'objecte de pensament quan un home pensa, procedeix de Descartes en termes semblants. La idea és allò que la ment contempla i és la representació de la cosa a la qual es refereix la idea.

Crítica a les idees innates: Nega l'existència d'idees innates pels següents motius:

1. a) Els nens, bojos i salvatges no coneixen les veritats elementals ja que el coneixement no admetria cap excepció.
2. b) És impossible tenir una idea i no siguem conscients de tenir-la.
3. c) Si hi ha idees innates, també han de ser posades en dubte i no ser aprovades fins a ser provades.