L'Empirisme: Idees Clau de Locke i Hume

Empirisme (s. XVII-XVIII)

L'experiència sí que dona coneixements. Quins? Allò que puguis sentir. No hi ha idees innates. Crítica del coneixement (té límits). Empirisme vol dir experiència. Considera que els pensaments veritables que tenim són a través dels sentits. La raó no serveix per als empiristes. Només pots conèixer el que pots sentir.

Còpia les idees simples i sensacions. El cos copia la realitat amb la ment. El fonament per pensar dels empiristes és l'experiència que recopilen per formar les idees.

• Primer límit: les idees les pots conèixer.
• Segon: la realitat no la pots conèixer.

John Locke (s. XVII-XVIII)

Teoria del Coneixement

Tot el que tenim al cap són idees.

Tipus d'Idees segons Locke

• Les simples (estímuls): sensació (la calor).
• Les complexes (associació d'idees simples):
  • Reflexió (internes)
  • Substància (identitat)
  • Relacions (quan les coses es fiquen en contacte)
  • Modes (característiques)

La forma de pensar humana no és fiable, només les característiques tal com se'ns apareixen els objectes. Els empiristes són escèptics, es refien moderadament del nostre pensar i són tolerants en política.

David Hume (s. XVIII)

Escocès. Va estudiar al mateix col·legi que Descartes (La Flèche) i va escriure un llibre: Tractat sobre la naturalesa humana. La religió era molt important llavors, per això va tenir problemes per aconseguir feina. Persona progressista.

Percepcions i Idees

Percepcions: significats de la realitat.

• Impressions: es presenten primer (són còpies).
• Idees: són sempre segones.

Modes de fabricar idees

• Còpia de les impressions.
• La memòria és la manera de mantenir les idees al cervell.
• La imaginació, però, no és fiable, fabrica idees complexes.

Tipus d'Idees segons Hume

Centre de la filosofia de Hume: les idees són de dos tipus.

• Qüestions de fet:
  • Experiència (construïts com fets)
  • Contingent (possible que pot ser o no)
  • Augmenten el coneixement perquè ho descobreixes
• Relacions d'idees:
  • Per raonament
  • Necessàries (demostrables)
  • No augmenten el coneixement

Crítica de la Causalitat

Causa-efecte. Tot segueix una causa i un efecte, la concordança que tenim perquè està format per una causa.

Crítica de la connexió necessària: tot ho sabem gràcies a l'experiència. Si no tinguéssim experiència, no podríem veure el que ens pot passar. La causalitat és una obligació. El que diu Hume és que no podem saber les coses al 100%.

Ètica i Moral

L'ètica/moral de Hume: no és racionalista i no li donarà molta importància a la raó. La raó no ens ajuda a portar-nos bé.

Ètica emotivista (depèn dels sentiments). La conducta moral depèn de la voluntat i de les emocions. El plaer i la utilitat ens ajuden a viure bé.