Empirisme: Origen del Coneixement i Crítica al Racionalisme

Empirisme: Resposta Crítica al Racionalisme

L'empirisme sosté que tot coneixement deriva de l'experiència sensible. Aquesta corrent filosòfica es caracteritza per:

1. Coneixement a partir de l'experiència sensible.
2. Negació de les idees innates.
3. Coneixement limitat a les idees sobre la realitat, no de la realitat en si mateixa.
4. Els sentits com a únic criteri de veritat.
5. La física com a model de coneixement.

John Locke

Locke va desenvolupar una teoria de les idees, distingint entre:

• Idees simples: obtingudes per sensació.
• Idees compostes: formades per reflexió a partir de les idees simples.

També va classificar les qualitats en:

• Primàries: objectives i inherents als objectes.
• Secundàries: subjectives i dependents de la percepció.

Locke defensava que coneixem l'existència pròpia per intuïció, l'existència de Déu per deducció i la resta per sensació.

Liberalisme de Locke

Locke va ser un defensor del liberalisme, argumentant que el govern i la societat han de garantir els drets individuals. Proposava que l'Estat social sorgeix d'un pacte on els individus confien en un governant. No obstant això, la societat pot retirar el seu consentiment si el governant perd la seva confiança o no respecta els drets naturals de l'home: vida, llibertat i propietat.

Per a Locke, el poder ha d'estar dividit (assemblea i sistema judicial) i controlat. La propietat individual s'origina en el treball, i els impostos s'han d'establir de manera consensuada per no atacar la propietat. La religió, per la seva banda, és un assumpte privat, defensant un Estat no confessional.

David Hume

Hume va portar l'empirisme a les seves últimes conseqüències, aplicant el mètode empíric a tots els àmbits del coneixement. Considerava les percepcions com els materials bàsics del pensament, dividint-les en:

• Impressions: informació captada pels sentits.
• Idees: còpies, imatges o reflexions de les impressions (principi de la còpia).

Empirisme de Hume

• Empirisme psicològic: Qualsevol idea és una còpia o deriva d'una impressió prèvia, negant les idees innates.
• Empirisme epistemològic: Rebutja les idees que no representen cap impressió concreta, com els conceptes metafísics.

Memòria, Imaginació i Associació d'Idees

Hume va destacar la importància de la memòria, que preserva la forma original de les impressions, i la imaginació, que pot trastocar i alterar l'ordre de les idees. Va formular la llei d'associació d'idees, que explica com les idees es relacionen espontàniament per semblança, contigüitat en el temps o espai, i causalitat (la més forta, permetent afirmar més del que captem).

Proposicions i Causalitat

Hume va distingir entre dos tipus de proposicions:

1. Relacions de fet: vertaderes en virtut del significat dels termes que les integren.
2. Qüestions de fet: conegudes a partir de l'experiència, no de l'anàlisi lògica.

Aquestes es divideixen en:

1. Analítiques: la seva veritat depèn únicament del significat dels seus termes (a priori).
2. Sintètiques: proposicions contingentment vertaderes, no necessàriament vertaderes, sinó vertaderes de fet, podrien no ser-ho (a posteriori).

Per a Hume, la causalitat no és observable en la realitat, sinó una construcció mental basada en la repetició d'experiències. La inducció, defensant que a partir d'idees particulars s'arriba a raonaments generals, es basa en l'hàbit o costum. Les relacions causals es donen en la ment, no en els objectes (causalitat subjectiva).