Empirisme, Racionalisme i Epistemologia: Conceptes Clau

Empirisme

L'empirisme és un corrent filosòfic que sosté que tota idea en la ment prové de l'experiència, separant l'experiència de la raó. Hi ha ciències formals i naturals.

Racionalisme

El racionalisme defensa que el coneixement és un coneixement d'idees, i les idees més importants són les que hi ha en la ment, que no provenen de l'experiència. El racionalisme clàssic combina la inducció i la deducció, donant primacia a la raó per sobre de l'experiència.

Descartes

Descartes volia descriure la veritat. Tot ésser humà té la mateixa estructura, l'estructura de la raó és la mateixa per a tothom. La gent no usa bé la raó, però té les capacitats, inspirat en les matemàtiques i la lògica, va proposar 4 regles:

1. Només acceptar com a veritat allò que és evident, allò que és clar.
2. Descompondre allò complex en simple.
3. Ascendir del simple a allò complex.
4. Comprovar que no ens hem equivocat durant tot el procés.

Ja que els sentits es poden equivocar, es pot dubtar entre si somiem o estem desperts. També es pot dubtar de les matemàtiques.

Epistemologia

L'epistemologia és la disciplina que s'ocupa de tot el que té a veure amb el coneixement. Els tipus d'idees provenen de l'experiència:

• Idees que provenen de mi (ment).
• Idees innates.

Mètode Transcendental

El mètode transcendental, per donar raó de tot el saber racional humà, es fa preguntes:

• Què puc fer?
• Què he de fer?
• Què m’és permès fer?

Cal descobrir les condicions de coneixement, acció i esperança que són comunes, universals i necessàries per a tothom. Kant es va dedicar a buscar les condicions que fan possible que puguem conèixer, actuar i esperar de la forma que ho fem. Kant a aquest conjunt d'estructures l'anomena subjecte transcendental.

La inversió copernicana és perquè Copèrnic volia explicar el cel al revés. Kant intenta explicar el seu saber des del subjecte.

Mètodes Filosòfics

Al llarg de la història s’han fet diversos mètodes filosòfics, els quals tenen una manera d’entendre l’objecte de la filosofia diferent, i també una articulació peculiar de sensibilitat i raó.

Mètode Empiricoracional

Aquest mètode està relacionat amb Aristòtil, i diu que hi ha dues fonts de coneixement: els sentits i l’enteniment. A partir d'aquí s'extreuen 2 nivells de realitats: sensible i intel·ligible.

Realitat Sensible

La primera realitat (sensible) és aquella que està feta per les dades que ens donen els sentits. La realitat és múltiple i canvia, i l'enteniment, a partir d'aquests canvis, concep una realitat a partir de la intuïció.

Realitat Intel·ligible

La segona realitat (intel·ligible) és la realitat que diu que són les coses que fan que siguin les coses. L’entenement expressa conceptes de ser anomenades categories, que la principal és la substància, que és el substrat bàsic de cada cosa. Cada ésser és una substància. De tots els canvis que experimenta una cosa, l’enteniment només capta allò que no varia (substància).

Aquest mètode és l’empiricoracional, perquè comença amb una experiència física i fa unes elaboracions de l’enteniment. Pretén conèixer el que és comú, universal i necessari a tots els éssers. L’ésser com a ésser.