El Empirismo de Hume y el Origen del Conocimiento

Segons el Tractat sobre la natura humana, amb el subtítol: Intent d introduir el mètode experimental d raonam en els assumptes morals, Hume va voler dur a terme, en el món moral humà, el q Newton havia fet amb el món físic (investigació basada en l'observació i experimentació). Va pretendre, x tant, investigar la capacitat de l'entenim humà amb mètodes oposats als de l'racionalisme, i partint amb la base dq el coneix humà no es basa en veritats innates ia priori, sinó en 1 conjunt d creences bàsiq, o suposicions sobre el món exterior (relacions ↔ fets), q són a manera d'1 instint natural, q cap raonam o procés d pensam pot produir o impedir. D manera q les creences sorgeixen d costum.

Els materials bàsics (els "àtoms" d la ment) d els q es nodreix el coneix són percepcions d la ment, les quals després d analitzar-les, Hume crea gener classificació. Les percepcions (pensaments) poden ser: (x força) impressions (forts, clares i intenses), si són sensacions o sentiments (pex, sentir, mal, passió, estimar, odiar, etc); o idees, si són records o imaginacions d sensacions. Les idees són sempre febles i confuses, i són còpies d les impressions, mentre q aquestes, afirma Hume, provenen d causes desconegudes. Les paraules, al seu torn, representen a les idees, x el q, x saber si 1 paraula té significat, hi ha q esbrinar quina és la idea q representa, i es coneix la idea esbrinant la impressió d dnd escau.

Aquest principi, sol anomenar-se el microscopi d Hume, l'aplicarà Hume cuidadosam a l'anàlisi d paraules com ara subs, causa, llibertat, i altres, q solen considerar paraules clau d la filosofia tradicional.

Així doncs, l'origen d les idees és la sensació, interna o externa. Ara bé, les idees s'entrellacen espontáneam ↔si, constituint 1 món ordenat. Des de Plató insisteixen els filòsofs en q pensar és ordenar idees. Les lleis x les q s'associen les idees en la ment són la semblança, la contigüitat en l'espai o en el temps, i la relació d causa i efecte. Tota idea deriva, x tant, d 1 impressió i, x el =, no hi ha idees innates (la idea innata és anterior a la còpia). Però sí q la ment posseeix certa tendència natural a l'associació d idees, el resultat principal és la constitució d idees complex.

La idea d subs és, pex, 1 idea composta x associació: no es deriva d cap impressió, interna o externa; no és més q conjunt d idees simples unides x la imaginació, q atribueix el conjunt d caracteríss a quelcom desconegut, com si fos el seu suport permanent. Tota idea abstracta no és més q 1 idea particular, a l'q correspon, x tant, 1 impressió; assignant 1 nom diferent a aquesta impressió, la fem capaç d representar totes les idees q mantenen certa = ↔ si. La idea general d "home" és la idea particular d “Pau”, pex, canviant-li el nom, li donem el signifi d representar "Lola", “Ana”, etc.