Emprenedoria i Gestió Empresarial: Clau per al Futur

1. La Persona Emprenedora

Una persona emprenedora és aquella que, a partir d'una idea i mitjançant una xarxa de contactes, inicia el seu propi negoci. En aquest procés, pren decisions, avalua amenaces i oportunitats, i assumeix riscos econòmics i financers amb l'objectiu d'obtenir beneficis, tant econòmics com personals.

1.1. Característiques de la Persona Emprenedora

Les persones emprenedores tenen una sèrie de característiques comunes:

• Passió i motivació: Han d'estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s'hi plenament.
• Lideratge i confiança: Hauran de liderar equips i transmetre entusiasme, confiança en el projecte i ganes de treballar.
• Perseverança: Els èxits no arribaran de seguida, i hauran de superar molts obstacles.
• Responsabilitat: Cal prendre's seriosament el negoci.
• Creativitat: Cal tenir una idea i un projecte nou que no existeixi.

1.3. Dificultats de l'Emprenedoria

• Incertesa financera: Emprendre implica assumir certs riscos financers. L'èxit d'una empresa no està garantit des del començament i pot passar un temps abans que es generin prou ingressos per cobrir els costos i obtenir guanys. És possible que les persones emprenedores hagin d'invertir els seus propis diners o buscar finançament addicional per posar en marxa o fer créixer el seu negoci.
• Poca estabilitat: La naturalesa impredictible de l'emprenedoria pot generar inestabilitat i estrès emocional. Les persones emprenedores poden experimentar alts i baixos en el negoci, que inclouen canvis en la demanda del mercat, regulacions i els efectes de la competència.
• Sobrecàrrega de feina: Les persones emprenedores acostumen a treballar moltes hores i a fer múltiples tasques alhora. Això pot tenir efectes negatius en la qualitat de vida i en l'equilibri entre vida laboral i personal.
• Poca experiència en la gestió empresarial: Els emprenedors poden tenir habilitats específiques en la seva àrea de negoci, però potser no tenen experiència en la gestió empresarial. Això pot portar a decisions equivocades i errors costosos.
• Poques xarxes de suport: Emprendre pot ser una tasca solitària. Els emprenedors poden tenir dificultats per trobar mentors, socis comercials i altres recursos que els ajudin a enfrontar-se als reptes de la gestió empresarial.

1.4. El Nou Mercat Laboral: Knowmads

Els knowmads són, principalment, persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generadores i gestores del coneixement, amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d'autonomia laboral, tenen la capacitat de moure's de manera fluida d'una feina a una altra i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements.

Es caracteritzen per la flexibilitat i per un alt grau d'adaptabilitat a les noves aparicions de coneixement que pot presentar el mercat laboral. Són un dels grans exponents del teletreball, perquè tendeixen a treballar des de casa o, fins i tot, poden canviar de país constantment, en funció del lloc on se situïn els projectes que porten a terme.

Els knowmads poden ser persones emprenedores, personal independent en organitzacions empresarials (autònoms), que també poden col·laborar amb altres knowmads per fer front a projectes més importants, o fins i tot poden formar part d'organitzacions empresarials en diferents llocs de treball.

Característiques dels Knowmads

• Adaptables: Són persones que s'adapten fàcilment als canvis i que tenen la ment molt oberta, sense tenir estructures laborals predeterminades i sense plantejar-se si el pròxim projecte que els arribarà els pot condicionar a viure en un lloc o en un altre o a treballar amb uns tipus de persones o unes altres.
• Independents: No necessiten pertànyer a cap col·lectiu laboral ni identificar-se amb cap organització empresarial; només depenen de si mateixes i del coneixement, de continuar formant-ne part i de generar-ne de nou. El seu compromís amb els projectes és total: són els que els permeten créixer constantment com a professionals.
• Creatius: Mostren un pensament divergent, tenen la capacitat de connectar idees i projectes i de traslladar mètodes de treball i desenvolupament a projectes diferents. Parteixen de punts de vista nous per crear noves maneres de treballar.
• Digitals: Tenen una gran habilitat digital i continuen adquirint coneixements de manera permanent i els comparteixen per a l'enriquiment del col·lectiu. Saben utilitzar i aprofitar al màxim la funcionalitat dels programes i de les xarxes socials, i generar nous conceptes i continguts digitals en funció de les necessitats que sorgeixen en la societat.
• Autodidactes: Aprenen de si mateixes i del seu col·lectiu de manera contínua. Viuen en un dia a dia d'aprenentatge necessari per continuar essent capdavanters en l'àmbit digital i són capaços de descobrir noves formes de desenvolupament basant-se en un ús diferent de les que ja existeixen. Tenen la necessitat de descobrir i conèixer.
• Resilients: Confien en elles mateixes i en les seves capacitats. No saben fins on poden arribar perquè no es posen límits. No bloquegen la ment, sinó que la deixen fluir i saben aprendre dels errors per convertir-los en una millora futura. Necessiten viure de reptes per tenir aquesta sensació constant de superació personal.

2. Dona, Emprenedoria i Inclusió

L'emprenedoria femenina ha guanyat pes en els últims anys gràcies a la reducció de barreres socials i laborals. Tot i això, encara existeixen obstacles que dificulten el seu progrés. La teoria del sostre de vidre (G. Bryant, 1984) descriu les barreres invisibles que impedeixen l'accés de les dones a càrrecs directius, tot i tenir la mateixa formació i experiència que els homes.

2.1. Dificultats de les Dones per Emprendre

Les principals dificultats que afronten les dones a l'hora d'emprendre són:

• Falta de referents: Les dones que han destacat en economia o altres sectors sovint tenen menys visibilitat que els homes, fet que dificulta tenir models a seguir.
• Estereotips de gènere: La percepció tradicional de la dona com a menys capacitada per liderar continua sent un obstacle.
• Conciliació de la vida professional i familiar: La responsabilitat domèstica i familiar sovint recau més en les dones, limitant el seu desenvolupament professional.
• Discriminació de gènere: Algunes dones emprenedores pateixen prejudicis, com la falta de reconeixement o l'exclusió de cercles empresarials.
• Accés al finançament: Molts inversors mostren reticències a invertir en negocis liderats per dones, sovint per biaixos inconscients.

2.2. Inclusió i Emprenedoria

L'emprenedoria pot ser una eina per fomentar la inclusió i la igualtat d'oportunitats, permetent que persones de diversos orígens dirigeixin els seus propis negocis. No obstant això, cal eliminar les desigualtats que dificulten l'accés de certs col·lectius al mercat empresarial.

L'emprenedoria inclusiva té en compte totes les persones, adaptant les condicions laborals perquè tothom pugui participar-hi. Això inclou la inclusió de col·lectius en risc d'exclusió social.

Per fomentar la inclusió en l'emprenedoria, es poden implementar diverses estratègies:

• Programes de finançament i assistència per a grups desafavorits: Inclou ajudes financeres, microcrèdits o requisits especials de selecció per a empreses propietat de dones o minories ètniques.
• Programes de mentoria i capacitació: Oferir assessorament en àmbits com finances o màrqueting i facilitar la creació de contactes empresarials.
• Campanyes de sensibilització i educació: Prevenir la discriminació i promoure la igualtat d'oportunitats mitjançant accions basades en dades i evidències.

3. L’empresari i l’empresària

L'empresari o l'empresària és la figura clau dins l'empresa, responsable de prendre decisions per aconseguir els objectius i mantenir l'equilibri entre els diferents elements de l'organització. Han de ser capaços de gestionar el risc, liderar equips, motivar el personal i comunicar-se eficaçment. A més, és fonamental que gestionin el temps, els recursos i les finances, i que s'adaptin als canvis del mercat. La seva capacitat per resoldre problemes, establir relacions sòlides i prendre decisions basades en dades i experiència és essencial per a l'èxit de l'empresa.

3.2. Funcions de l’Empresari

Les funcions de l'empresari o empresària poden variar segons el tipus d'empresa, però en general, es poden agrupar en quatre àrees bàsiques:

1. Planificar: Dissenyar un pla d'acció després d'analitzar la situació econòmica de l'empresa.
2. Organitzar: Coordinar els recursos i elements de l'empresa per aconseguir un funcionament eficient.
3. Gestionar: Dirigir els elements de l'empresa per assolir els objectius establerts.
4. Controlar: Vetllar pel compliment dels objectius i corregir possibles desviacions.

El CEO és qui assumeix la responsabilitat d'executar les accions necessàries per complir els objectius de l'empresa.

4. L’Entorn de l’Empresa

L'empresa, com a sistema obert, ha d'adaptar-se constantment a un entorn social i econòmic canviant. Aquest entorn influeix en les decisions i el comportament de l'empresa, que actua dins d'un sistema econòmic que condiciona la seva manera d'actuar.

4.1. Tipus d’Entorns

Hi ha dos tipus d'entorns que influeixen en l'empresa: l'entorn específic (microentorn) i l'entorn general (macroentorn). Ambdós han de ser considerats en la presa de decisions estratègiques.

A. Entorn Específic (Microentorn)

L'entorn específic inclou els factors que afecten directament el negoci i sobre els quals l'empresa té cert control. Alguns exemples són:

• Clients: Els consumidors dels béns o serveis, influenciant la quantitat i les característiques dels productes.
• Competidors: Cal conèixer la competència per adaptar les decisions de l'empresa.
• Entitats financeres: Les condicions financeres són importants per al creixement de l'empresa.
• Mercat laboral: L'empresa ha de seleccionar el personal adequat basant-se en disponibilitat, formació i cost.
• Proveïdors: Són crucials per al subministrament de matèries primeres, i el seu poder afecta els costos.
• Intermediaris o distribuïdors: Són responsables de portar els productes al mercat, i una mala gestió pot perjudicar l'empresa.

Les Cinc Forces de Porter

Les cinc forces de Porter són una eina d'anàlisi dissenyada per Michael Porter per ajudar els emprenedors a comprendre els factors que influeixen directament en el seu negoci. Aquestes forces són:

• El poder de negociació dels clients: Es refereix a la capacitat dels clients per influir en les condicions de compravenda, com el preu, la qualitat, els terminis de lliurament i els mètodes de pagament.
• El poder de negociació dels proveïdors: Els proveïdors poden influir en les condicions de compravenda, com el preu i la qualitat dels productes, així com els terminis de lliurament i els mètodes de pagament. Un proveïdor amb un gran poder pot condicionar el mercat.
• L'amenaça de nous competidors: La facilitat d'entrada a una indústria influeix en la seva atractivitat. Si les barreres d'entrada són baixes, altres empreses poden entrar fàcilment al mercat i competir pel mateix segment.
• L'amenaça de nous productes substitutius: Els productes substitutius poden reduir l'atractivitat d'una indústria si ofereixen alternatives més econòmiques o tecnològicament avançades.
• La rivalitat entre els competidors: Aquesta força es deriva de les altres forces i determina com competiran les empreses dins el mercat. Factors com el nombre de competidors, el creixement de la indústria i la diferenciació del producte influeixen en aquesta rivalitat.

B. Entorn General (Macroentorn)

L'entorn general o macroentorn inclou factors externs que l'empresa no pot controlar, però que poden influir significativament en el seu funcionament. Alguns dels factors més importants són:

• Polítics: Decisions i procediments dels governs que poden afectar l'empresa, ja sigui positivament o negativament.
• Econòmics: La situació econòmica general, incloent indicadors com la inflació, els tipus d'interès i el nivell de desenvolupament del país.
• Socioculturals: Aspectes com els costums, l'estil de vida de la població, el nivell educatiu i els hàbits de consum.
• Tecnològics: Innovacions i avenços tecnològics que poden influir en les operacions de l'empresa.
• Ecològics: Factors mediambientals, com els nivells de contaminació, les pràctiques sostenibles i el canvi climàtic.
• Legals: Les lleis i normatives específiques de la localització de l'empresa que l'obliguen a complir certes regulacions.

Anàlisi PESTEL

L'anàlisi PESTEL és una eina que permet estudiar l'entorn macroeconòmic d'una empresa, centrant-se en els factors polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, ecològics i legals. Aquesta anàlisi ajuda a determinar si l'entorn general és favorable per al desenvolupament de l'activitat de l'empresa, mitjançant una anàlisi clara i esquemàtica de les variables macroeconòmiques que poden influir-hi.

4.2. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

Les empreses tenen una responsabilitat social corporativa (RSC), que fa referència a la consciència dels impactes derivats de les seves accions, ja siguin econòmics, socials o mediambientals. La RSC implica la integració activa i voluntària de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els seus stakeholders, com els treballadors, accionistes, consumidors i el sector públic. L'objectiu és beneficiar la societat mentre es millora la competitivitat i el valor afegit de l'empresa.

Alguns exemples de les àrees on una empresa pot demostrar la seva responsabilitat social són:

• Treballadors: Les empreses responsables es preocupen pel benestar dels seus treballadors, oferint salaris justos, horaris flexibles, capacitació i creació d'un ambient laboral saludable.
• Cadenes de subministrament: S'asseguren que els proveïdors compleixin els mateixos estàndards socials i ambientals, promovent pràctiques justes i sostenibles.
• Comunitat: Donacions, patrocinis, programes de voluntariat i altres iniciatives per millorar la qualitat de vida de les comunitats locals.
• Ètica empresarial: Compromís per actuar amb integritat, evitant la corrupció, el suborn i altres pràctiques comercials deshonestes.
• Medi ambient: Reducció de l'impacte ambiental mitjançant la gestió dels residus, la reducció d'emissions de gasos i la promoció de l'ús d'energies renovables.

A. La Posada en Marxa de l’RSC

En l'àmbit de la responsabilitat social corporativa (RSC), les empreses poden realitzar diverses accions per millorar la qualitat de la vida laboral, el medi ambient, el màrqueting responsable i l'ètica empresarial. Algunes de les principals actuacions de l'RSC inclouen:

• Elaborar codis de conducta interns.
• Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors.
• Formar la plantilla sobre aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat empresarial.

L'aplicació de l'RSC implica un esforç organitzatiu i econòmic, però és beneficiós per a les empreses, ja que els consumidors valoren positivament aquest tipus d'iniciatives i això pot traduir-se en més vendes. Per tant, avui dia és important que les empreses incorporin valors com l'ètica, la transparència i la responsabilitat cap a la societat entre els seus objectius.

B. Responsabilitat Social Mediambiental

A mesura que la societat busca ser més sostenible, les empreses tenen un paper destacat en la responsabilitat social mediambiental. Això implica que les empreses han de prendre mesures per protegir els recursos naturals no renovables i minimitzar l'impacte ambiental de les seves activitats, compatible amb els seus objectius comercials.

Un concepte rellevant per mesurar aquesta responsabilitat és la petjada ecològica, que calcula l'impacte ambiental en termes de consum de recursos naturals, emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, contaminació, etc. Les empreses han de gestionar aquesta petjada per contribuir a un futur més sostenible.

Les empreses que són socialment responsables, especialment en el context mediambiental, sovint utilitzen el màrqueting ecològic o verd per comunicar aquestes accions als consumidors, publicant-les en webs o destacant els productes o materials ecològics que utilitzen o produeixen.

4.3. Objectius de Desenvolupament Sostenible

Dels objectius acordats, tres afecten directament les empreses i són els següents:

• Energia assequible i no contaminant:
  Aquest objectiu busca garantir l'accés a energia assequible, segura, sostenible i moderna, essent clau per al desenvolupament econòmic i social. Els reptes inclouen proporcionar accés a zones menys desenvolupades, invertir en energies renovables i millorar l'eficiència energètica per reduir el consum i les emissions contaminants.
• Indústria, innovació i infraestructura:
  La construcció d'infraestructures resilients i la promoció de la industrialització sostenible són essencials per millorar l'ocupació i reduir la pobresa. Això implica adaptar les infraestructures a les necessitats locals, garantir una industrialització respectuosa amb el medi ambient i promoure la col·laboració internacional en innovació i tecnologia.
• Producció i consum responsables:
  L'objectiu és garantir l'ús eficient dels recursos naturals i reduir els efectes negatius de la producció i el consumisme. Això implica promoure l'eficiència en l'ús de recursos, reduir residus, fomentar productes amb menor impacte mediambiental, educar la societat sobre sostenibilitat i fomentar la cooperació internacional per desenvolupar polítiques globals beneficioses per al medi ambient.

4.4. Balanç Social

El balanç social és un document voluntari que mesura el compromís d'una empresa amb la responsabilitat social corporativa (RSC), recollint les activitats des de la perspectiva social. Serveix per quantificar i fer el seguiment de dades socials, i pot incloure també informació sobre l'impacte social i ambiental de l'empresa.

Alguns elements que pot incloure el balanç social són:

• Gestió de treballadors: Inclou dades sobre les pràctiques laborals de l'empresa, com el salari mínim, els beneficis per als treballadors, i temes com la igualtat de gènere, diversitat i inclusió.
• Impacte ambiental: Detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, l'ús de recursos naturals, la gestió de residus i l'ús d'energies renovables.
• Contribucions a la comunitat: Informació sobre iniciatives de suport a les comunitats locals, com programes de voluntariat, donacions i patrocinis.
• Pràctiques d'ètica empresarial: Com l'empresa gestiona la corrupció, el suborn i altres pràctiques comercials deshonestes.
• Cadenes de subministrament sostenibles: Detalls sobre la manera en què l'empresa treballa amb els proveïdors per garantir que compleixin amb estàndards socials i ambientals.

Costos i Processos Productius

Curt Termini

Factors de producció fixos: La quantitat d'aquests factors no es pot modificar en el curt termini (per exemple, l'espai de la fàbrica o el maquinari).

Factors de producció variables: La quantitat d'aquests factors pot modificar-se amb relativa rapidesa segons les necessitats de producció (per exemple, la mà d'obra o els materials).

Llarg Termini

Tots els factors de producció són variables i es poden augmentar o disminuir en funció de les necessitats de producció, permetent un ajust més flexible a llarg termini.

Segons l'Associació amb el Producte

Els costos es classifiquen en:

• Costos directes: Són aquells que es poden assignar de manera directa a un producte o activitat específica, sense que afectin altres productes o activitats. Aquests costos estan relacionats amb la producció i comercialització de cada producte, com els materials directes o la mà d'obra directa.
• Costos indirectes: Són aquells que no es poden assignar directament a un producte en concret, ja que afecten diverses activitats o productes dins de l'empresa. Per exemple, els costos d'administració, els serveis generals o els costos de manteniment de les instal·lacions.

Tipus de Processos Productius

Segons la Destinació del Producte

• Per al mercat: El fabricant produeix per als consumidors en general.
• Per encàrrec, sota comanda o a demanda: El producte es fabrica adaptat als gustos del client particular.

Segons el Grau d’Individualització del Producte

• En massa: Producció a gran escala, utilitzant cadenes de muntatge i divisió del treball.
• Artesanal: Producció de petites quantitats amb un alt grau d'individualització.
• Lots o fabricació discontínua: Fabricació de pocs models, però de diversos productes.

Segons la Continuïtat Temporal de la Producció

• Continu: Producció sense interrupcions.
• Intermitent: Producció amb interrupcions que no afecten tècnicament ni econòmicament.

Segons la Intensitat del Factor Humà

• Manual: Predomina la mà d'obra en la producció.
• Mecanitzada: S'utilitzen eines per ajudar al factor humà.
• Automatitzada/Robotitzada: Maquinària que realitza tasques repetitives amb mínimes intervencions humanes, que es centren en la programació i supervisió.

Segons la Quantitat de Productes

• Simple: Es fabrica un únic producte.
• Múltiple: Es fabriquen diversos productes al mateix temps.

La Qualitat

La qualitat d'un producte o servei es defineix com el conjunt de propietats inherents que permeten caracteritzar-lo i valorar-lo en comparació amb altres competidors. En l'àmbit empresarial actual, la qualitat s'associa a diversos aspectes clau, com ara:

• Reducció de costos: A través de la millora contínua del procés productiu, es busquen formes més eficients i rendibles de produir.
• Millora de la satisfacció dels clients: Complint amb els estàndards establerts i oferint un producte o servei que compleixi les expectatives dels clients.
• Control dels processos: Garantir que els processos productius segueixen els paràmetres definits per assegurar la consistència i qualitat del producte o servei.

Per aconseguir aquests objectius, les empreses han d'ajustar-se a les normes ISO, un conjunt de requisits internacionals que certifiquen que els processos i els productes compleixen uns estàndards de qualitat reconeguts globalment.