L'Empresa: Entorn, Cultura i Evolució del Concepte d'Empresari

L'Empresa en el Sistema Econòmic i el seu Entorn

Qualsevol empresa forma part del sistema econòmic, que és la manera com una societat decideix satisfer les necessitats dels seus individus utilitzant els factors productius limitats. Així, s'ha de decidir què cal produir, com cal produir-ho i per a qui.

Una empresa forma part d'un entorn, del qual podem diferenciar entre:

• Entorn General

  Afecta totes les empreses en general. Inclou aspectes culturals, tecnològics, polítics, legals, econòmics, etc. Per exemple: infraestructures, capital humà, serveis financers. L'entorn no és el mateix en un país desenvolupat que en un país subdesenvolupat.

• Entorn Específic

  Afecta de manera particular a cadascuna de les empreses i, per tant, varia segons el tipus d'empresa. Per exemple: la tipologia de clients, els competidors, les relacions amb els sindicats, etc.

En conclusió, una empresa, com a unitat econòmica, té el repte d'adaptar-se constantment als requeriments d'un entorn i una societat canviants, com ara els canvis legals o els gustos dels consumidors.

La Cultura Empresarial: Un Pilar en Entorns Turbulents

Davant d'un entorn turbulent i canviant com l'actual, un dels punts forts de qualsevol empresa ha de ser tenir una bona cultura empresarial. Aquesta s'entén com un conjunt d'influències constants i duradores que condicionen el comportament de les persones que la componen. És com la personalitat de l'empresa, la seva manera de fer les coses o d'actuar, el seu fet diferencial.

L'Evolució del Concepte d'Empresari

El concepte d'empresari ha evolucionat significativament al llarg de la història, amb diferents pensadors aportant la seva visió:

• Adam Smith (s. XVIII)

  L'empresari capitalista com a propietari dels mitjans de producció. Amb la Revolució Industrial (1789), sorgeixen els primers empresaris, individus propietaris dels capitals i dels mitjans de producció, que arriscaven tot el seu patrimoni personal.

• R. Cantillon i J.B. Say (s. XVIII-XIX)

  L'empresari com a "home de negocis". Compra factors productius per vendre allò que obtindrà a un preu incert, assumint els riscos inherents.

• Alfred Marshall (s. XIX)

  L'empresari com a organitzador. Amb els avenços tecnològics, apareixen les primeres grans societats en mans de diferents propietaris. Així, sorgeix la figura de l'empresari professional, partícip o no del capital, i l'objectiu empresarial comença a separar-se del personal.

• F.H. Knight (s. XX)

  L'empresari com a persona que assumeix el risc i espera ser recompensat amb un benefici (el benefici justifica el risc).

• J.A. Schumpeter (s. XX)

  L'empresari com a persona innovadora. Dins del capitalisme, la innovació genera beneficis fins que l'empresa és copiada pels competidors (innovació = benefici).

• J.K. Galbraith (s. XX)

  L'empresari tecnòcrata. El poder econòmic ha anat passant de les persones i de la propietat a l'organització. Un tecnòcrata és una persona especialitzada i amb molta informació (directiu). Segons Galbraith, l'economia està dominada per unes poques grans empreses.

• W.G. Bennis (s. XX-XXI)

  L'empresari líder. Ha de tenir capacitat d'innovació, d'emprenedoria, ser un bon líder i un bon estratega. El seu rol pot variar molt segons la mida de l'empresa. Però ha de ser una o diverses persones que tenen com a finalitat prendre decisions per assolir uns objectius prèviament planificats, intentant mantenir un equilibri entre tots els elements que formen l'empresa i actuant sempre sota condicions de risc. Desenvolupa quatre funcions bàsiques: planificar, organitzar, gestionar o coordinar i controlar.

La Societat d'Interès Social o Cooperativa

Una societat d'interès social o cooperativa és una associació de persones físiques o jurídiques amb interessos o necessitats comunes que desenvolupen una activitat empresarial. Entre tots els socis es crea un patrimoni comú que no es pot repartir i no tenen ànim de lucre (l'objectiu no és maximitzar beneficis).

Característiques de les Cooperatives:

• Graus de cooperativa:
  • 1r grau: Mínim 5 socis (persones físiques).
  • 2n grau: Mínim 3 socis (persones jurídiques).
• Responsabilitat dels socis: Limitada, llevat que els estatuts diguin el contrari.
• Capital mínim: No hi ha capital mínim establert.
• Raó social: Nom + "Soc. Coop.".