Empúries: Jaciment Grec i Romà a l'Escala

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

Les restes arqueològiques d'Empúries, a l'Escala (Alt Empordà), són un testimoni excepcional de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se fa 100 anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània. S'hi pot visitar l'única ciutat grega conservada a la península Ibèrica.

Aquesta zona estava habitada per tribus indígenes, els indigetes. Tenien una cultura i una economia poc desenvolupada, basada en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Vivien en molts enclavaments situats en les elevacions que ressaltaven entre els aiguamolls. Un d'aquests es trobava en un petit istme, en el poblet de Sant Martí d'Empúries. Aquest nucli de poblament ja va tenir unes primeres relacions comercials amb els fenicis, els etruscos i els grecs. Uns comerciants que, anys més tard, van instal·lar un assentament grec en aquestes terres amb una clara finalitat comercial, que evolucionarà cap al que es coneix com a cultura ibèrica.

L'Empórion Grec

L'any 600 a.C., els primers navegants grecs van arribar a les costes catalanes. L'objectiu era ampliar les seves relacions comercials i colonitzar noves terres. Es van embarcar i van crear un seguit de colònies al llarg de la costa mediterrània. Primer van desembarcar en una petita illa que correspon al poblet medieval de Sant Martí d'Empúries. Era un lloc estratègic situat entre l'antiga desembocadura del riu. Els grecs no van tenir conflictes amb les tribus que ja vivien a la zona. Aquest primer assentament es coneix com a Palaiàpolis.

A partir de la segona meitat del segle VI a.C., es va consolidar l'assentament i, amb l'augment de la població grega, van fundar una "ciutat nova", que els arqueòlegs anomenen Neàpolis. Aquest establiment tenia una funció comercial, com bé diu el nom, Empórion (port comercial), que es va desenvolupar gràcies a la prosperitat de l'activitat comercial amb els pobles de la Península.

A les restes s'hi entra travessant una muralla. Dins hi havia una torre molt alta, que permetia veure el que passava fora dels murs. L'Askleípeion, un centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, era un dels primers espais que es podia visitar. Hi havia un edifici per als malalts que anaven a curar-se. També hi havia tres temples; un estava dedicat a Asclepi. Al recinte es podia contemplar una còpia d'aquesta estàtua original. Més tard, va tornar a Empúries, un cop estudiada, netejada i restaurada (recuperació de 85 fragments).

Evolució de l'Empórion Grec

A prop hi ha el Serapíeion. L'àgora era la plaça pública on s'ubicaven els edificis més importants de la ciutat. S'hi feien assemblees, celebraven judicis, passejaven... Al costat, hi havia un centre comercial, un edifici de dos pisos on anaven a passejar o a comprar a les botigues.

A les ruïnes es poden veure les restes d'una factoria on es salava el peix (tonyina). Hi havia un pati central on es netejava i es tallava. Al costat, hi havia dipòsits on es salava i un magatzem on el peix s'envasava en àmfores.

També hi ha un petit mercat, articulat al voltant d'una gran cisterna d'ús públic. A la zona plovia poc i l'abastament d'aigua era un problema per als grecs. A les cases no hi havia aigua potable, però algunes disposaven d'un pou al pati interior.

A la Neàpolis grega podem contemplar restes de filtres per depurar les aigües. L'aigua, un cop utilitzada, passava a un sistema de clavegueram que la canalitzava fins al mar.

Pel que fa als habitatges privats, podem apreciar les restes d'alguns habitatges familiars, articulats al voltant d'un pati central i decorats amb mosaics i pintures.