Empúries: Porta d'Entrada a la Cultura Clàssica a Catalunya

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Es diu que l'Empordà ha estat habitat des de l'Edat del Bronze per unes tribus indígenes, que tenien una cultura i economia molt poc desenvolupada, basada en una agricultura i ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre els aiguamolls. Un d'aquests assentaments es trobava en un petit istme (Sant Martí d'Empúries). Sabem que durant el segle VII aC aquest nucli va tenir les primeres relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs. Anys després, uns comerciants de Focea van instal·lar un assentament grec en aquestes terres amb una finalitat comercial. Aquest substrat va evolucionar cap al que ara es coneix com a cultura ibèrica.

L'Emporion Grega

L'any 600 aC, els primers navegants grecs procedents de Focea van arribar a la zona. Volien ampliar les relacions comercials i colonitzar noves terres. Van crear colònies al llarg de la costa del Mediterrani, una de les quals va ser Massàlia (Marsella). A través d'aquesta, travessant el Cap de Creus, van arribar a la costa catalana. El primer assentament va ser anomenat Palaiàpolis (ciutat antiga). A partir de la segona meitat del segle VI aC, aquest enclavament es va consolidar i l'augment de la població va fer que s'hagués de buscar un assentament més gran, per això van fundar una ciutat nova (anomenada pels arqueòlegs Neàpolis). Va tenir una funció comercial i per això es diu Emporion, que vol dir port comercial.

La Ciutat Romana d'Emporiae

L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió va desembarcar al port d'Empúries per tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. L'any 195 aC, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries. En època de l'emperador August, la ciutat grega i romana es van unir físicament i jurídicament (Municipium Emporiae). Tenia una superfície de 22,5 hectàrees delimitades per una muralla, que formava part del sistema defensiu de la ciutat. La xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat: el cardo (de nord a sud) i el decumanus (d'est a oest).

Cal destacar el bon estat de conservació d'una part de la muralla amb una de les portes de sortida. A la muralla s'observen uns forats que servien per aguantar uns pals transversals sobre els quals es dipositaven els taulons en el moment de la construcció. Quan s'assecava el formigó, aquest es desmuntava i l'operació es repetia en un nivell superior. La zona més espectacular és el fòrum, una plaça descoberta envoltada per un pòrtic. El primer que es veia era el temple capitolí, aixecat damunt d'un podi. Sembla que estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època d'August es van edificar dos petits temples, dedicats al culte imperial.

La part nord del fòrum estava envoltada per una construcció en forma d'U, formada per un pòrtic a la part exterior i un criptopòrtic, una part subterrània que feia la funció de magatzem. A la banda est hi havia els edificis administratius: la basílica, on es feien judicis, i la cúria, on es prenien decisions polítiques. A la banda oest hi havia les botigues comercials (tabernae). Eren locals senzills amb dipòsits interiors on s'emmagatzemava oli, vi i gra.

El fòrum era un dels espais amb més vida de la ciutat. Les assemblees, la presentació de candidatures als càrrecs municipals, etc. es feien allà. No gaire lluny estaven les termes, establiments destinats a la higiene personal, però també eren un lloc de reunió social. Eren netejades per un esclau amb una esponja després de cada ús. També es podien practicar exercicis gimnàstics o gaudir de massatges i tractaments amb perfums. Els esclaus tenien cura de les instal·lacions. La calefacció s'obtenia gràcies a l'aire calent procedent d'un forn que s'escampava pel paviment.

De la ciutat coneixem també les domus privades i les insulae. A la zona residencial hi havia una de les cases més importants de la ciutat, que els arqueòlegs han anomenat Domus 1. S'articulava al voltant d'un pati central (atri). Era un espai obert que servia per donar llum a les cambres del voltant. Solien tenir mosaics i vistoses escenes a les parets. Aquesta casa també disposava d'una altra zona, amb unes estances més petites on treballaven i vivien els servents.

Empúries també tenia un amfiteatre. Al costat d'aquest hi havia una palestra o gimnàs. També es pensa que hi havia un teatre a l'interior de les muralles. I també hi havia un cementiri, una gran necròpoli.