L'encàrrec de Dürrenmatt: Anàlisi d'un Thriller Psicològic

Friedrich Dürrenmatt: L'encàrrec

Friedrich Dürrenmatt és conegut per escriure obres aparentment policíaques, que sovint amaguen capes més profundes de significat i tensió psicològica.

Un thriller psicològic sota aparença policíaca

La proposta del psiquiatra

Un narrador ens descriu una escena amb un equip de cinema. Un gran psiquiatra parla amb la directora i el càmera, i els proposa que gravin un documental sobre la seva dona assassinada. El fet que la narració sigui en tercera persona ens fa pensar que la veu del psiquiatra és en directe, creant una sensació de perill imminent.

L'encàrrec: un misteri aparentment resolt

L'encàrrec consisteix a fer un reportatge sobre la seva dona, que va ser assassinada per un criminal que ja es troba a la presó. A primera vista, sembla que no hi haurà misteri. El psiquiatra exposa un malestar per haver tractat la seva dona com a pacient, fet que, segons ell, va provocar que es trobés amb el seu assassí. Els facilita el diari que la dona va escriure en vida, i podem adonar-nos que, tot i que la seva dona segueix morta, ell la continua tractant com a pacient.

Si la reportera accepta l'encàrrec, nosaltres, com a lectors, també ho fem. En fer-ho, ens convertim en còmplices d'aquesta persona, que amaga més coses sobre el cas de les que ens explica.

L'estil literari i la tensió narrativa

L'escriptura és molt sofisticada; la seva sintaxi, que flueix com una sola frase, transmet pors i sentiments inesperats. La complexitat sintàctica genera una tensió forçada, i el text exerceix una certa violència sobre el lector. Ens sentim dominats i condicionats per la narració.

Encara que tot el que diu el psiquiatra ho fa de forma aparentment educada i modesta, això entra en contradicció amb la violència que està recreant sobre l'espai i el temps. Com que el lector es projecta tant en la dona assassinada com en la documentalista, notem el control que exerceix el personatge. Fa veure que és el culpable, tot i que dóna la sensació que és més culpable del que a simple vista ens vol mostrar. No ens en fiem.

Sembla que el personatge també ha ocupat el lloc i la instància neutra del narrador, ja que controla el que es diu. A més a més, també controla tots aquells que estan al seu voltant, és a dir, tots els treballadors presents en el lloc.

La complicitat del lector i el control del personatge

La"gràci" del text rau en el fet que nosaltres, com a lectors, també acceptem l'encàrrec. Hi ha quatre punts de vista que es presenten. Aquells que estan més lluny del domini del personatge principal se sorprenen quan la reportera accepta l'encàrrec.

Com a obertura d'obra, és un fragment notable per veure que, si el resumíssim, veuríem una història policíaca sense gaire sentit. El personatge ens fa ser còmplices d'una cosa moralment incorrecta.