L'Encís Fugitiu: Anàlisi i Temes Clau de Maria Antònia Salvà

L'Encís Fugitiu (Maria Antònia Salvà): Anàlisi

L'Encís que fuig de Maria Antònia Salvà explora la relació entre la bellesa, la natura a la primavera (desglaç) i el pas del temps. La personificació d'elements naturals acompanya el to poètic.

Anàlisi per Versos

• Vers 1: "boira que al cim vas fregant volandera."
• Vers 2: "flaire que passes amb l'ala del vent."
• Versos 3 i 4: "falguera dius ta cançó per rocosa la pendent (signe de neu)"

Els versos principals parlen de la bellesa i relacionen poder i joventut. El vers 8 diu: "veig la bellesa qui passa i somriu." El vers 6, tot i que menys destacat, expressa: "com fresc vostre encís fugitiu." La bellesa es presenta com un personatge a través de la natura.

S'elogia la bellesa efímera i passatgera de la naturalesa. La descripció evoca el tòpic del locus amoenus, que descriu un lloc ideal i l'estació ideal en què es troba la natura. Aquesta idealització passatgera també reflecteix el tempus fugit.

• Vers 10: "jo l'he sentida..."
• Vers 11: "que en sa comesa..."
• Vers 14: "quan un moment l'he sentida..."
• Vers 16: "sinó el neguit de sentir-la passar." (Antecedent: bellesa - protagonista)

Vers 9: "amb quin plaer d'exquisida recança." Aquest vers expressa el plaer que actua com a motor envers la bellesa passatgera de la natura, una barreja d'alegria i melancolia (enyorança que provoca), un tòpic efímer.

El Tempus Fugit es manifesta a les tres últimes estrofes, relacionat amb la bellesa passatgera de la natura en la seva arribada i partida. El Locus Amoenus es troba a les dues primeres estrofes, amb una descripció ideal dels paisatges naturals.

Doble Joc: Poesia i Primavera

La poesia i la primavera (bellesa) contrasten amb el pànic a quedar-se en blanc.

• Primera part (2 primeres estrofes): Locus Amoenus: bellesa en la natura.
• Segona part (3 estrofes següents): Tempus Fugit: la bellesa ha marxat.

Figures Retòriques

• Enumeració: 19
• Conjunció: 19
• Metàfora: 20
• Hipèrbaton: 2 i 3
• Epítet: 5
• Paral·lelisme: 17/18
• Antítesi: 9
• Anàfora: 17/18
• Antítesi: 18
• Exclamació: 20
• Metàfora: 13
• Anàfora: 20

• Estrofa 1: Descripció paisatge (locus amoenus) [presència elements natura, fugaç vida (boira i flaire)]
• Estrofa 2: Identificació entre natura i bellesa (joventut).
• Estrofa 3: Experiència to poètic amb la bellesa [contradicció: sap greu però plaent].
• Estrofa 4: Contradicció i resignació (agraeix haver-la conegut però neguit al veure que passa).
• Estrofa 5: Intranquil·litat, li és plaent (comparació, petita, entre la neu al cim i quan es desfà (passatgera)) → apòstrofe

Tema Principal

L'efimeritat de la vida a través de la contemplació del paisatge.

Mètrica

5 estrofes de 4 versos (quartets) decasíl·labs, art major. Rima: ABAB: encadenada i consonant [senars: femenins; parells: masculins].