L'Eneida de Virgili: Èpica, Política i Orígens de Roma

Virgili i l'Eneida: Una Obra Èpica al Servei de Roma

Virgili és l’autor llatí per excel·lència, sobretot gràcies a l’obra l’Eneida. A continuació, explicarem en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el gènere literari al qual pertany; l’objectiu principal del poema; el nom del polític que en fou l’impulsor; les fonts literàries principals de l’obra; el nombre de cants que té i com estan estructurats; el cant més important des del punt de vista polític i les raons que ho expliquen. Finalment, relatarem breument l’argument del cant segon.

L'Eneida: Gènere, Objectius i Influències

Virgili va començar a escriure l’Eneida, que pertany al gènere èpic, a instàncies d'August, que li va demanar que escrivís un poema que parlés dels orígens de Roma i que servís per enaltir els orígens de la família Júlia. Aquests foren, doncs, els dos objectius principals de l’obra, la qual s’inspira en la Ilíada i Odissea d’Homer, i en l’èpica romana, representada per Enni.

Estructura de l'Eneida i el Cant VI

L’obra s’estructura en dotze cants distribuïts en dues parts:

• La primera relata les peripècies d’Eneas des de la fugida de Troia fins a l’arribada a terres itàliques.
• La segona explica les lluites d’Eneas i els troians per fer-se amb el domini del territori itàlic.

El cant més important pel que fa a la consecució dels objectius polítics de l’obra és el VI, en el qual Virgili mostra al lector el nexe d’unió existent entre Eneas, el fundador de la ciutat (Ròmul) i la figura d’August, com si la història de Roma obeís a un pla diví original que s’havia anat acomplint poc a poc.

Resum del Cant Segon: La Caiguda de Troia

En el cant segon, Eneas explica a Dido, reina de Cartago, la nit de la destrucció de Troia:

• La fictícia retirada dels grecs, tot abandonant el cavall.
• L’advertiment de Laocont perquè el cavall no entri a la ciutat i la mort d’ell i dels seus fills devorats per unes serps que surten del mar.
• La traïció de Sinó.
• La destrucció de la ciutat i la mort de Príam.
• L’aparició d’Hèctor i de Venus a Eneas dissuadint-lo de romandre a la ciutat.
• El prodigi de la flama sobre el cap d’Ascani i l’aparició d’un estel guia.
• La fugida i la desaparició de Creüsa.