L'Energia Interna de la Terra i la Deriva dels Continents

Energia interna de la Terra

L'energia interna és l'energia acumulada a l'interior del nostre planeta. Hi ha tres factors responsables:

• La desintegració d'isòtops radioactius.
• La calor latent: despesa per la solidificació de materials interns.
• L'energia residual: generada entre xocs planetesimals en la formació del planeta.

Alfred Wegener i la deriva dels continents

Alfred Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, la qual afirmava que la Terra estava unida en un supercontinent, Pangea. Ell no va poder explicar el per què, però més tard va aparèixer la teoria de la tectònica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.

Proves de la deriva dels continents

• Proves geogràfiques: Wegener va sospitar que en un passat els continents podrien haver estat units perquè les formes encaixaven perfectament.
• Proves geològiques: Si s'uneixen els continents formant un sol bloc, es pot observar que els tipus de roques i la cronologia tenen continuïtat física.
• Proves paleoclimàtiques: Wegener va descobrir que a la Terra hi ha zones on el clima actual no coincideix amb el que hi va haver en el passat. Així, les zones actualment càlides van estar cobertes de gel, i les altres de boscos càlids.

Tipus de contactes entre plaques

• Divergent: se separen.
• Convergent: s'ajunten.
• Transformant: es desplacen lateralment.

Corrents de convecció

Es duen a terme gràcies al fet que el magatzem tèrmic localitzat en el nucli escalfa prou el mantell; així és com els materials calents pugen i els freds baixen.

Orògens

Són serralades que es formen quan les plaques xoquen. Com per exemple: els Pirineus, els Alps, els Andes, l'Himàlaia...

Ones sísmiques

• Ones P: originades als terratrèmols, travessen i modifiquen la direcció i la velocitat fins a l'interior de la Terra (nucli intern).
• Ones S: només es propaguen per sòlids, això significa que no travessen el nucli extern (capa fluida).

Discontinuïtats

Significa un canvi brusc de velocitat en les ones sísmiques:

• Discontinuïtat de Mohorovic: es caracteritza pel primer canvi de velocitat brusc; és la separació entre l'escorça i el mantell.
• Discontinuïtat de Gutenberg: les ones S no es propaguen i les P redueixen bruscament la seva velocitat; és la separació entre el mantell i el nucli extern fos.