Enquadrament, plans, angles i composició en fotografia i vídeo

Enquadrament, Plans, Angles i Composició

Enquadrament

L'enquadrament és la composició, la forma en què s'ordenen els objectes vistos dins del quadre.

Plans

• Gran Pla General: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
• Pla General: Mostra un escenari ampli on s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
• Pla de Conjunt: Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.
• Pla Sencer: Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció.
• Primer Pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.
• Primeríssim Pla: Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic del pla.
• Pla de Detall: Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

Angles

• Frontal o Mig: La càmera està just davant i a la mateixa alçada de l'element captat.
• Tres Quarts: S'agafa l'element una mica de costat.
• Perfil o Lateral: L'element es captat pel lateral.
• Picat: La càmera és per damunt de l'element.
• Zenital: Picat absolut, la imatge es pren en un angle totalment perpendicular (de dalt cap a baix) respecte al terra.
• Contrapicat: Sota del model.
• Nadir: Contrapicat absolut, per sota del model.
• Presa a Ran: Capta la imatge a ran de terra o de l'objecte.

Composició

Distribució dels elements que intervenen en una imatge dins de l'enquadrament, que es realitza a partir del format de la imatge i d'acord amb la intencionalitat semàntica o estètica que es tingui.

Diversos Aspectes

• La Regla dels Terços: Divideix una imatge en nou parts iguals. Aquestes es divideixen per dues línies imaginàries iguals, dues horitzontals i dues verticals. Els quatre punts formats per les interseccions d'aquestes línies poden ser utilitzats per a efectes d'alineació. Els fotògrafs i pintors solen utilitzar els quatre punts d'intersecció per ubicar-hi el centre d'atenció de la composició i així crear una imatge estèticament agradable i equilibrada.
• Línies Dominants: Tenen la funció d'atreure la mirada cap al centre d'interès, convertir-se en el punt de partida del recorregut per la imatge, determinar la distribució dels elements a l'espai i fins i tot contribuir a crear/augmentar l'impacte visual.
• Aire: Zones que resten buides d'objectes, determina la direcció de l'acció i la mirada.
• Simetria: Equilibra la composició de manera senzilla i elegant, funciona a partir de diferents objectes de forma semblant, com si hi hagués un mirall.