Enric Valor i Mercè Rodoreda: Obra i Biografia
Enviado por carlos y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
Característiques de l'obra literària d'Enric Valor
Nascut a Castalla el 1911, Enric Valor es va dedicar a difondre la gramàtica normativa al País Valencià amb Millorem el llenguatge i La flexió verbal. En aquests anys va aparèixer una novel·la (L'ambició d'Aleix) i les Rondalles valencianes. Enric Valor va tenir molta dedicació a les rondalles per la passió que tenia de contar i difondre el coneixement del país. A finals de la dècada dels 70 va començar a publicar novel·les de la trilogia "Cassana" (Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó).
En les seves obres s'observa la gran vinculació amb el món rural d'on procedia. La natura la descriu d'una manera realista. Les seves novel·les es poden agrupar en dos grups:
- Novel·les de l'heroi individual
- Novel·les de l'heroi individual que és substituït per un protagonista col·lectiu
La seva obra narrativa també inclou reculls de relats com Narracions de la Foia de Castalla…
Mercè Rodoreda
L'asseveració és certa, realitza una anàlisi dels esdeveniments. La producció literària de Mercè Rodoreda, en efecte, està profundament vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. Com va succeir amb tots els autors de la seva generació, la seva obra està marcada per la Guerra Civil espanyola, una guerra que trencà vides, amors i famílies i que conduí a la infelicitat, la destrucció i al desarrelament de l'exili. Però la guerra representà per a ella l'inici del seu veritable jo narratiu, el d'Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà completament trenta anys més tard. Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962), no té res a veure amb l'exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa anònima que no es va exiliar.