Ensenyar a Llegir i Escriure a Infantil

Com s'ensenya a llegir i a escriure a l'escola infantil?

Quan són capaços els xiquets i xiquetes de començar a produir texts escrits? Autors com Paulina Ribera o Joaquim Dolz afirmen que es poden iniciar abans de dominar el sistema d'escriptura.

• Situacions comunicatives que facen necessari escriure.
• L'absència d'interlocutor en el text escrit: aprendre a crear la imatge del receptor per a construir la tasca.
• El feed-back: procés a través del qual compartim informació per a millorar el procés d'aprenentatge.

El xiquet i els textos: una perspectiva constructivista

Emilia Ferreiro actualitza els postulats tradicionals enunciats per Piaget i els exposa de la següent manera durant la conferència a Granada (curs 2000-2001):

1. Pròxim-distant

Tant l'aparició, en el seu moment, dels mitjans audiovisuals, com les noves tecnologies actualment, han fet canviar per als nostres alumnes el que és pròxim o distant.

D'altra banda, existeix actualment un desafiament cultural plantejat per les noves tecnologies, que també fa avançar tant la transmissió de coneixements com l'agilitat de la comunicació.

La sensació de proximitat existeix, quan un xiquet o xiqueta pot comunicar-se a través de la imatge i la veu a través d'Internet.

2. Simple-complex

Els continguts no són simples o complexos en si mateixos, sinó depenent del subjecte que els perceba.

Per exemple: per a un adult la lectura de les paraules "papà" i "mamà" és més senzilla que la de qualsevol nom propi; no obstant això, per a un xiquet o xiqueta que inicia el seu contacte amb el món de l'escriptura, suposa més grau de complexitat, la lectura d'aquestes paraules que el seu nom per dos motius: primer, perquè la repetició de les paraules li dificulta la lectura i, segon, perquè el seu propi nom és més significatiu i interessant.

3. Concret-abstracte

Les respostes infantils davant els diferents conflictes d'aprenentatge no són sempre sistemàtiques; no tot el procés d'aprenentatge s'organitza rotundament entre aquests dos paràmetres.

L'aprenentatge de l'escriptura (que no és el mateix que l'aprenentatge de l'alfabet), comporta la manipulació de símbols. De la mateixa manera que per a realitzar operacions matemàtiques, també és necessari un procés d'abstracció.

Tenim present que tots han mantingut un contacte a casa i en el seu àmbit social amb el món de l'escrit. Això fa que l'inici del procés ensenyament-aprenentatge de la lectura i l'escriptura passe de ser una mera transmissió homogènia dels fonemes i grafies vocàlics, a ser una anàlisi del moment en què cadascun dels xiquets i xiquetes del grup es troba en el procés de construcció del sistema. Aquest procés, tal com conclouen les investigacions d'Ana Teberosky, és universal. Vigotsky afirma, en aquest sentit, que no és possible establir el moment en què el xiquet, i sobretot el xiquet educat en ambient en constant contacte amb textos de diversa índole, comença el seu procés d'aprenentatge.

Així, el procés d'aprenentatge de l'escriptura, concretament, passa per les fases següents:

• Escriure és diferent de dibuixar.
• Grafismes primitius.
• Lletra és diferent de número.
• Primers escrits sense control de quantitat.
• Escriptures fixes: els mateixos signes per a missatges diferents.
• Escriptures diferenciades.
• Escriptures sil·làbiques.
• Escriptures sil·làbic-alfabètiques.
• Escriptures alfabètiques.