Ensenyar Religió a l'Escola: Enfocaments Pedagògics

La religió i la interdisciplinarietat

La religió no ha de quedar aïllada, perquè s'ha de treballar de manera interdisciplinària amb altres assignatures per fer un treball globalitzador, un aprenentatge útil i renovador. Cal buscar els punts en comú amb altres assignatures. A la classe de religió no s'adoctrina, no es fa catecisme, no es radicalitza a ningú, sinó que hi ha diàleg, recerca compartida i obertura.

Aprenentatges vivencials i formació

Un aspecte molt lligat al primer punt és que cal fer aprenentatges vivencials, com hem pogut veure aquests darrers dies fent ambients o capses i plasmant un fet, i no acumulant informació sense cap mena de sentit. Cada infant té uns valors, una experiència i una història diferent, i per aquest motiu cadascú tindrà una comprensió diferent; tot depèn de les seves experiències. Però el més important és que l'objectiu no és informar, sinó formar.

Partir de les preguntes dels infants

Per aquest mateix motiu, cal partir dels interessos i les preguntes dels infants, ja que els infants són molt curiosos. Quan un alumne fa preguntes, pot analitzar i entendre allò que no sap; per aquest motiu busca respostes i espera trobar la solució. Sempre que es pugui, cal que entre els infants i fruit del diàleg s'ajudin en aquest procés de recerca i que la pregunta d'un es transformi en la pregunta de tots.

Per buscar la solució, el mestre pot respondre les preguntes; per aquest motiu cal que potenciï actituds com la curiositat o la reflexió. Així que mai cal donar una resposta tancada; els alumnes esperen una història que ells puguin entendre.

El que sí que cal és ajudar els alumnes a formular i madurar bé les preguntes per fomentar un pensament rigorós, partir de les preguntes per guiar cap a la recerca, cap a la investigació i, sobretot, fomentar el consens en la delimitació de preguntes o qüestionaments per propiciar el diàleg i l'actitud de compartir.

Actituds prereligioses a l'escola

A l’escola els hem d’oferir moments per poder apreciar, valorar i sentir tot el que ens envolta en detall, no quedar-nos en la superfície. Per aquest motiu, en l’ensenyament de les actituds prereligioses, el més important no és el coneixement dels fets de la religió, sinó la formació de les actituds prereligioses: el silenci i l’escolta, la contemplació i l’admiració, i finalment, l’agraïment.

• Actitud de silenci: A l’escola es pot treballar; són moments de recolliment i d’aturada.
• Actitud d’escolta: A partir del dia a dia, del treball a la rotllana, d’escoltar els companys i atendre les necessitats dels altres.
• Actitud de contemplació: Estem acostumats a mirar i observar, però contemplar és mirar atentament per segona vegada. Obrir la finestra o anar al pati per contemplar, o un dia de pluja, veure com cauen les gotes de pluja.
• Actitud d’admiració: Una admiració pot ser a una persona, a una institució. Admirar vol dir destacar unes qualitats extraordinàries que produeixen gaudi, benestar… i per aquest motiu cal ajudar els infants a veure el món que els envolta.