Enterrament (Courbet) — Anàlisi del realisme social

Enterrament (Courbet)

Anàlisi

Anàlisi: L'obra és un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes socials en el moment de l'oració fúnebre que precedeix el descens del fèretre a la sepultura que invadeix l'espai de l'espectador. Al voltant es congreguen figures de mida natural i distribuïdes horitzontalment a la manera de fris. L'element que s'alça per sobre és el Sant Crist, que trenca la uniformitat del paisatge, també horitzontal, del fons.

A la franja superior hi domina la línia horitzontal dels penya-segats. Contrasta amb la verticalitat del Sant Crist i de les figures, i serveix al pintor per aconseguir que l'espectador fixi més l'atenció en l'acció principal, ja que tanca la composició. La llum tènue de l'alba provoca interessants contrastos de clarobscur. La gamma cromàtica és reduïda i hi destaquen els ocres i el vermell dels dos personatges centrals. El blanc està present en elements determinants. El negre reforça el caràcter dramàtic de l'escena.

Estil

Estil: El realisme cerca la realitat més pròxima i quotidiana. Les noves classes populars es van erigir com a protagonistes d'aquest nou art.

A la transició del romanticisme al realisme hi van contribuir, entre altres factors:

• la implantació de la burgesia, que es va convertir en una font fonamental de coneixement, sensibilitat i consciència per als artistes;
• el desencís pel fracàs de la revolució de 1848;
• i l'aparició de la fotografia.

Temàtica

Temàtica: Va pintar l'enterrament d'un pagès; una escena de la vida quotidiana i social que fins llavors no havia motivat els artistes. Es va valer d'unes 50 persones del seu poble que li van fer de models.

La presentació va suscitar grans crítiques en els sectors més acadèmics dels jurats d'exposicions, que van desaprovar el quadre a causa de la suposada manca deliberada de bellesa en l'escena, la vulgaritat i la lletjor dels personatges.

Models

Models: Courbet aprèn copiant obres dels naturalistes del s. XVII, Caravaggio i Velázquez. Troba la base per a la ruptura amb els estereotips de decòrum, és a dir, la voluntat de representar en la seva obra la realitat circumdant d'una manera objectiva i crua per comunicar-la a l'espectador tal com és.

Els seus quadres van influir sobre altres pintors realistes i van obrir portes a formulacions pictòriques com l'impressionisme, esdevenint també un referent per als cubistes.