Enterrament a Ornans - Gustave Courbet

Enterrament a Ornans

Biografia de l’autor

Gustave Courbet va començar estudiant amb diversos artistes menors a Ornans, Besançon i París, on es va traslladar el 1839. Allà es va formar copiant les obres dels grans mestres exposades al museu del Louvre.
Courbet es va manifestar contrari a l’acadecisme de l’època i va optar per un art que reflectia la realitat del s.XIX: la revolució industrial, l’explotació de les masses, la mala situació econòmica i els moviments obrers.
Al cap d’uns anys Courbet va exposar algunes de les seves obres en l’Exposició Universal de París de 1855, però el fet que li’n fossin rebutjades algunes el va encoratjar a inaugurar una exposició individual paral·lela amb el nom de Pavelló del Realisme. Per aquest motiu se li atribueix, junt a altres autors, la paternitat del nom d’aquest moviment.
La seva trajectòria artística va acompanyada d’una gran activitat política que el va dur a convertir-se en director de Belles Arts de La Commune del 1871, motiu pel qual va haver d’exiliar-se a Suïssa en acabar el període revolucionari.

Descripció formal

Courbet disposa un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes socials en el moment de l’oració fúnebre que precedeix el davallament del fèretre a la sepultura, que, situada a la part baixa de la tela, envaeix l’espai de  l’espectador. Al voltant es congreguen, sense cap mena de jerarquia, totes les figures, de mida natural i distribuïdes horitzontalment a la manera de fris. L’únic element que s’aixeca per sobre d’aquesta composició democràtica és el santcrist, que trenca la uniformitat del paisatge igualment horitzontal del fons.
En aquesta franja superior hi domina la línia horitzontal dels penya-segats. Aquest fet no només contrasta amb la verticalitat del santcrist i de les persones que assisteixen a l’enterrament, sinó que, a la vegada, serveix al pintor per aconseguir que l’espectador fixi més l’atenció en l’acció principal, perquè, en lloc de crear un altre element distorsionador, tanca visualment la composició.
La llum tènue de l’alba és suficient per provocar contrastos interessants de clarobscurs que donen més corporeïtat a les figures. La gamma cromàtica de la pintura és reduïda, i destaca el vermell dels dos personatges del centre. El blanc és present en elements determinats, com els vestits dels clergues de l’esquerra, les còfies de les dones de la dreta o el gos, que contribueixen a crear focus de llum. El negre, color predominant en el quadre, reforça el caràcter dramàtic de l’escena.

Temàtica

Courbet va pintar l’enterrament d’un pagès, una escena de la vida quotidiana i social de la seva localitat natal i alhora un tema que fins llavors no havia motivat l’interès als artistes tradicionals. Per pintar aquest quadre, Coubert es va valer d’unes cinquanta persones del seu poble que li van fer de model, entre les quals destacen les seves germanes, identificades en el grup de dones ploroses, a la dreta.
La presentació d’aquesta obra va suscitar grans crítiques en els sectors més acadèmics dels jurats d’exposicions, que van desaprovar el quadre a causa de la falta deliberada de bellesa en l’escena, la vulgaritat i la lletjor dels personatges, així com la poca transcendència temàtica. Alguns crítics han comparat l’obra amb “L’enterrament del senyor d’Orgaz” del Greco i han fet evident que la part inferior de la tela del pintor cretenc és l’única realitat tangible per a Courbet, que va afirmar una vegada que no podia pintar cap àngel perquè no n’havia vist mai cap.

Fitxa Tècnica

Autor: Gustave Courbet
Cronologia: 1849-1850
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 3,15x6,68m
Estil: realista
Tema: escena costumista
Localització: Musée d’Orsay (París)