Entrenament Velocitat Gestual i Recuperació
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB
Mètodes per a la Velocitat Gestual
Mètode de Repetició del Gest
Es tracta d’aplicar el mètode de repeticions i sèries a un gest esportiu concret. Per exemple: 50 volees de tennis seguides, 100 atacs de sabre en esgrima, etc.
Mètode de Disminució i Augment de Pes
Es tracta de variar el pes de l’objecte emprat (sabre, disc, pilota, pala, ...) per millorar. Si disminuïm el pes, augmentarà la velocitat d’execució. Si augmentem el pes, millorarà el nivell de força específica i, després, el gest es farà més ràpid. Per exemple: llançament a cistella de bàsquet amb pilotes medicinals, parada de porter d’handbol amb peses o cintes llastrades a les mans, etc.
Mètode de Millora de la Flexibilitat
Ja que millorar els nivells de flexibilitat facilitarà els gestos tècnics (sobretot si són d’amplitud màxima) i millorarà els nivells de velocitat. Per exemple: parades de porter d'handbol fent obertures de cames a 180 graus.
Temps de Recuperació
Qualsevol entrenament de velocitat necessita d'un temps de recuperació o descans per tal de treure'n el màxim profit en el següent entrenament. Si no respectem aquest temps, no es produirà la Síndrome General d’Adaptació de forma adequada, i esgotarem els músculs, produint lesions i desentrenament. Hem de recordar que quan parlem d’un esportista d’alt nivell, aquests temps s’escurcen considerablement, ja que el cos també aprèn a recuperar més ràpidament i a suportar càrregues d’entrenament cada vegada més properes i continuades.
Els temps de recuperació per a la velocitat són:
- Per a la velocitat si es treballa de forma aïllada (qualsevol dels 3 tipus): 24 hores.
- Per a la velocitat, si es barreja amb sèries llargues de resistència anaeròbica: de 48 a 72 hores.
Evolució de la Velocitat amb l'Edat
El seu creixement més notable s’experimenta aproximadament als 12 anys, alhora que la força muscular. El nivell màxim es pot aconseguir als 20 anys i mantenir fins als 35 anys. Depenent de si és o no una persona entrenada, aquestes diferències es poden manifestar ja als 10 anys i s’incrementen a partir de l'adolescència.
A partir de la pubertat, la igualtat entre noies i nois canvia pels majors nivells de força dels nois.
La pràctica d’esports amb dosis elevades de velocitat no és recomanable per a persones adultes o sedentàries, ja que comporten un risc elevat de lesions de l’aparell locomotor i també a l’aparell cardiovascular.