Entrevista a Gustave Courbet: Enterrament a Ornans i el Realisme

Entrevista a Gustave Courbet: Enterrament a Ornans

Dades Bàsiques

• Títol: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-1850
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Tema: Vida quotidiana, costumista
• Mides: 315 x 668 cm
• Escola o país: França
• Ubicació actual: Museu d'Orsay, París

Breu Biografia

Va néixer a Ornans (França) el 1819 i morí a La Tour de Peilz (Suïssa) el 1877. Va estudiar a Besançon i després a París (1840), on aprecià la pintura barroca al Louvre (Caravaggio, Rembrandt, Zurbarán, Murillo, Velázquez…). A partir d’aquests grans mestres del naturalisme, inicià el corrent conegut com a realisme pictòric, que intentà captar la realitat tal com és, sense embelliment ni grandiloqüències. Va viatjar als Països Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire i es relacionà amb Corot i Daumier.

Les seves idees socialistes el portaren a participar en la Revolució del 1848. Durant la Comuna (1871) se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme. Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos, va escapar a Suïssa (1873) per evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour de Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol.

Descripció Formal

Iconografia

És l’enterrament d’un pagès d’Ornans, el poble natal del pintor, a l’alba; hi veiem, sense cap mena de jerarquització, diferents personatges: les ploracossos, el mossèn i altres clergues amb els escolanets, els macers (portadors de les maces de la processó) i altra gent del poble. Al centre de la composició hi ha la fosa del difunt, juntament amb un grup d’homes que l’envolten, destacant l’home que està de genolls. Els 27 personatges són tots habitants d'Ornans que Courbet va fer posar al seu taller. Com es feia en aquella època dintre dels temples separats, els homes a la part esquerra i les dones a la dreta. Els homes usen vestits negres i molts d'ells porten barret de copa alta. Les dones porten còfies blanques amb caputxes negres, moltes d'elles sostenen un mocador blanc a la seva mà per plorar el mort. A partir de les dades dels arxius municipals i d'actes notarials, els historiadors han pogut donar nom a gran part de tots els personatges.

Funció

Estètica

Composició

És una composició oberta. La composició ve determinada per les figures representades de peu a mida natural que estan disposades horitzontalment, a manera de fris, imitant els sarcòfags de l'antiguitat romana.

Línies Compositives

La pintura de Courbet obeeix una construcció geomètrica: dues grans línies horitzontals marquen la composició (compren des dels caps als cossos dels representats) trencades per la verticalitat de la creu i dels cossos. Després hi ha dues línies diagonals que van de la fossa a l’esquerra del quadre i una altra gran diagonal que va de la creu a la dreta del quadre.

Recursos Tècnics

Utilitza una gamma cromàtica molt reduïda per afegir el dramatisme de l'escena. Predomina el color negre i el blanc, també hi ha vermells a les toges i els birrets dels macers, on es veu la influència de Velázquez i Zurbarán. Al costat d'aquests colors, predominen una sèrie de tons terrosos i verds del paisatge que donen unió al quadre. Courbet aquí reacciona contra el romanticisme i l'idealisme clàssic. La pinzellada solta predomina damunt de la línia. La perspectiva ve donada pel clarobscur.

Significat de l’Obra

Elements Propis de l’Estil

L'estil és el realisme. Aquesta obra és un pamflet del nou estil artístic defensat per Courbet, considerat com un art científic, naturalista, anticlàssic, antiacadèmic, progressista i social, l'única font del qual havia de ser l'observació directa del natural. Les figures formen un grup compacte; l'expressió dels rostres no provoca cap sentiment de dolor entre els assistents. La mort no ha produït en aquests homes el dolor, l'angoixa, sinó que la viuen com un fet quotidià.

Iconologia

Courbet, com altres realistes, pretenien que la pintura havia de ser imparcial i que no havien d’emfatitzar cap element ni sotmetre’s als dictats del poder. La posició dels personatges, en general, implica actituds polítiques pròpies de la militància política del pintor, d’acord amb les teories del seu amic Proudhon. El fet de tractar una escena popular de la mateixa manera que una composició grandiloqüent ja va ser tota una revolució dins de l’art.

Relació de l’Obra amb l’Època

L'etapa del rei Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) significà per a França l'inici de la industrialització i la consolidació del capitalisme financer. La segona meitat del segle XIX parisenc es va veure trasbalsada per la Revolució de 1848, que va significar el trencament definitiu entre la burgesia i el proletariat, dos sectors socials entre els quals fins aleshores sempre hi havia hagut una relació més o menys coordinada. El liberalisme burgès continuà vetllant pels seus interessos, mentre que el proletariat consolidà un pensament polític propi, encaminat a millorar la situació laboral d’esclavatge i, alhora, a proposar alternatives socials sòlides. És l’època de les grans figures del pensament social com Proudhon, Bakunin, Marx i Engels.

D'altra banda, l'espectacular expansió de la Ciència va obrir la possibilitat d'un coneixement objectiu de la realitat, com afirmava la filosofia positivista de Comte. L'aparició de les primeres fotografies a partir dels anys 30 va reforçar la idea que hi havia una realitat objectiva que podia ser captada i coneguda per la ciència i la tècnica.

Models i Transcendència de l’Obra

Models Anteriors

Als vint anys, Courbet es va traslladar a París, on va freqüentar el Museu del Louvre, i on va copiar als mestres holandesos en els retrats col·lectius (Hals i Rembrandt), així com a Ticià i Tintoretto. Igualment, va rebre la influència de l'escola espanyola (Velázquez, Zurbarán i Murillo) i dels mestres de l'Escola de Barbizon (Millet, Rousseau). Així va aprendre a prestar atenció als detalls més ínfims de la natura.

Courbet va demostrar la validesa de l'escena vulgar en una època en què es buscava «el bell ideal». La seva passió per l'objectivitat i per la necessitat de plasmar a la seva pintura l'objectivitat del realisme pur va ser compartida després per la generació dels pintors impressionistes, els quals van descobrir l'acció de la llum com la veritat òptica, desafiant tot el que havia estat la pintura fins aquest moment, com Courbet havia estat el primer d'oposar-se a la tradició de la seva època.

Posteriorment, va influenciar a pintors catalans com Ramon Martí Alsina.