L'Entrevista de Hendaia: Franco, Hitler i la Posició d'Espanya a la SGM

Anàlisi de la Font Històrica

A. Tipologia i Origen

El fragment de text anterior prové d'una font primària, ja que és contemporània als fets. És un document de caràcter polític que tracta sobre una part de l’acord signat entre Espanya i les potències de l’Eix, arran de l’entrevista entre Hitler i Franco el 23 d’octubre de 1940 a Hendaia.

B. Context Històric

El context històric de la font se situa durant els primers anys del franquisme (1939-1975), concretament el 1940, després de la victòria de Franco a la Guerra Civil Espanyola.

C. Resum del Contingut

El text explica el compromís d'Espanya d'entrar a la Segona Guerra Mundial al costat d'Alemanya i Itàlia, concretament en la batalla contra la Gran Bretanya. A canvi, Espanya rebria Gibraltar i territoris francesos a l’Àfrica.

El Règim Franquista i la Influència Totalitària

La Guerra Civil Espanyola va acabar l'1 d’abril del 1939 amb la victòria del franquisme i l’ascens al poder del general Francisco Franco, que va declarar una dictadura que va perdurar fins a la seva mort. Mai en tota la història espanyola un cap d'Estat havia tingut tants poders com ell, ja que se li van atorgar títols com:

• Generalíssim dels Exèrcits
• President del Govern
• Cap Nacional
• Caudillo

Franco pretenia construir un nou ordre polític que desterrés tota idea de democràcia liberal, inspirant-se en el totalitarisme dels règims italià i alemany.

Espanya i l'Inici de la Segona Guerra Mundial

De la Neutralitat a la No-Bel·ligerància

Quan la Segona Guerra Mundial es va iniciar el setembre de 1939, Espanya es va declarar neutral, tot i que es mostrava clarament a favor de les potències de l’Eix, ja que aquestes havien ajudat Franco durant la Guerra Civil.

Després de la caiguda de França el juny del 1940, Espanya va canviar la seva posició a no-bel·ligerant, oferint suport diplomàtic i econòmic a Alemanya i Itàlia.

L'Entrevista de Hendaia (Octubre 1940)

Quan les forces de l’Eix van trobar dificultats per derrotar el Regne Unit, Alemanya i Itàlia van temptejar la possibilitat d'incorporar Espanya al conflicte. Franco es va qüestionar l'entrada, però després d’una llarga entrevista amb Hitler el 1940 a Hendaia, es va decidir que Espanya no entraria immediatament, ja que Hitler va considerar les demandes espanyoles (territoris africans i Gibraltar) massa exagerades.

La Participació Espanyola: La División Azul

Tot i la negativa formal d'entrar a la guerra, quan les tropes alemanyes van iniciar la lluita contra l'URSS l’estiu de 1941, el cunyat de Franco i ministre d’Exteriors, Ramón Serrano Suñer, va proposar que voluntaris espanyols lluitessin al costat de les tropes alemanyes.

Per tant, entre el 1941 i el 1943, Espanya va enviar la coneguda com a “División Azul”, formada per aproximadament 45.000 homes, per donar suport a les potències de l’Eix al front soviètic.

Retorn a la Neutralitat i Pressions Aliades (1943)

Aquesta situació va canviar a partir de l’octubre de 1943, quan es va fer evident que les potències feixistes podien ser derrotades. Les forces britàniques i nord-americanes van començar a pressionar Franco perquè es distanciés d’Alemanya. En conseqüència, Espanya va retirar i dissoldre la “División Azul”, tornant a la posició inicial de neutralitat estricta.

El Paper dels Exiliats Republicans

D'altra banda, la majoria de republicans que es van exiliar a França després de la Guerra Civil també van tenir participació en la Segona Guerra Mundial:

• Molts van haver de lluitar per França.
• Els que no van lluitar, van ser internats en camps de concentració.

Quan França va ser ocupada per les forces de l’Eix el 1940, molts d'aquests exiliats republicans van ser internats en camps de concentració o van viure en condicions molt difícils com a refugiats.