L'Envelliment a la Societat: Rols, Mites i Salut Mental
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,76 KB
Societat i Vellesa: Una Anàlisi Integral
Concepte d'Edat i Envelliment
Una persona envelleix des del moment en què neix. Tendim a pensar en l'envelliment cronològic, que biològicament el cos canvia, però s'han de tenir altres aspectes en compte:
- Condicions físiques
- Salut
- Experiència
- Capacitat funcional
També hi influeix la societat i l'època en la qual ens trobem. Abans, quan una persona era gran, se la tractava de manera diferent: amb respecte, es quedava a casa, era una autoritat, etc.
Actualment, per a algunes famílies, és una figura essencial per fer de cangurs dels infants.
Quan esdevenen un “destorb” perquè no poden complir certes funcions, se'ls aparta a causa del ritme de vida i l'economia familiar.
Els membres de la família no poden permetre's econòmicament reduir la jornada laboral per atendre les necessitats d'algú altre.
Les Concepcions del Terme Vellesa
Vellesa Cronològica
Es refereix a l'edat numèrica a partir de la qual una persona té una actitud o una altra. Hi ha gent que amb 65 anys és més vital que una amb 20.
Vellesa Funcional
Es dona quan la persona ja no és autònoma i fer les tasques diàries per si sola suposa un problema. Necessita l'ajuda d'una altra persona.
Aquests problemes funcionals no són exclusius de la gent gran (diversitat funcional, etc.).
Vellesa com a Etapa Vital
És una etapa més, amb les seves potencialitats i limitacions. L'etapa en la qual es té més dependència és quan s'és nadó, però socialment es veu diferent quan una persona gran ho és.
POTENCIALITATS:
- Experiència de la vida
- Temps lliure
- Saviesa
LIMITACIONS:
- Malaltia
- Deteriorament (possibilitat de tenir-les)
- Solitud
Mites sobre la Vellesa
- La vellesa comença als 60/69 anys: realment no hi ha una edat concreta.
- Les persones grans tenen limitacions en les seves aptituds (biològiques, psíquiques i socials): la gent gran continua sent capaç de desenvolupar les seves aptituds.
- La vellesa és una etapa negativa: realment és una etapa peculiar.
Rol i Estatus en la Vellesa
El rol i l'estatus són diferents segons la cultura i l'època històrica.
Rol
El rol de la persona gran pot canviar. Quan ja no pot complir certes funcions, pot esdevenir un “problema” dins de la família. La solució sovint és “apartar-los” en una residència.
Estatus
- Positiu
- Negatiu
Per què ha canviat el rol i l'estatus?
- Paper de la dona: casa + feina
- Tots els membres de la família han de treballar per sobreviure.
- Canvis en l'estructura familiar.
- Cultura
- Abans, el poder econòmic a la família el tenia l'home/avi/...; s'heretava tot quan moria l'avi, però ara ha canviat. El rol de la dona era molt diferent, hi havia una altra cultura i una altra estructura familiar.
- Model econòmic i social: capitalisme.
Diferents Enfocaments de Rols i Conseqüències Socials
El Rol del Malalt
La societat considera una persona malalta a totes aquelles persones a qui una malaltia els impedeix fer una vida normal.
Pautes acceptades per a una persona malalta:
- S'accepta que pugui interrompre les seves activitats quotidianes. Ex: faltar a la feina.
- Es pressuposa que la malaltia no és deliberada, és a dir, no està preparada perquè succeeixi. Ex: ningú es vol posar malalt.
- El malalt requereix d'una ajuda qualificada per curar-se.
El Rol del Metge
Són responsables d'avaluar i dictaminar una malaltia. Ells/elles decideixen si estàs o no malalt.
Tenen un poder dins de la societat; la relació entre metge i pacient és jeràrquica.
Medicalització de la Vida
És el procés pel qual molts processos que són naturals es converteixen, o es tracten, com a malalties, per tant, requereixen una atenció mèdica, encara que no siguin malalties. Ex: menopausa, calvície, síndrome postvacacional, etc.
- Obre les portes al control mèdic de la vida diària.
- A través de la publicitat es crea una imatge “ideal” de la persona.
- Actualment hi ha elements de desmedicalització de la vida. Ex: part a l'aigua.
Salut Mental i Societat
Evolució i Reconceptualització de la Salut Mental
El concepte de malaltia evoluciona amb el temps i és relatiu a la societat.
La salut mental és relativa. Es basa en el que és o no és normal, i varia segons la societat i el que hi és acceptat.
Tipus Bàsics de Malalties Mentals
Neurosis
Les persones amb neurosis són persones nervioses i que necessiten tenir-ho tot controlat, però mai perden el contacte amb la realitat.
Psicosi
Les persones que pateixen psicosi es caracteritzen perquè solen perdre el contacte amb la realitat. Solen tenir alguns brots durant el dia.
Aquests tipus de malalties poden anar lligades; una mateixa persona pot patir ambdós casos.
Cal diferenciar la malaltia de la personalitat de cada persona. El límit es troba quan el comportament sobrepassa el que permet una vida “normal”, deixant de ser meres característiques de la personalitat.
Enfocament Mèdic de la Salut
Característiques:
- Malaltia entesa com a disfunció biològica: el cos està malalt perquè hi ha alguna cosa que no funciona bé.
- La malaltia té causes específiques.
- La malaltia afecta principalment el cos, derivada d'aquestes causes específiques. Encara que és possible que també afecti psicològicament, es considera malaltia quan ja afecta el cos.
- La malaltia tendeix a tenir un tractament farmacològic que intenta solucionar aquesta disfunció biològica.
- Es pressuposa que el tractament de les malalties és natural i científic. Hi ha tractaments que es podrien millorar, però que per diverses raons no es fa, ja que a les empreses farmacèutiques els és més rendible aplicar tractaments existents que investigar-ne de nous.
Crítiques a l'Enfocament Mèdic
- Èmfasi biològic excessiu: massa èmfasi, encara que sigui una part important, cal tenir en compte que hi ha més factors que influeixen.
- Manca d'atenció a altres dimensions: cal atendre la part psicològica i social, a més de la biològica.
- Dependència excessiva del diagnòstic mèdic i els fàrmacs: cal tenir en compte que no tot són fàrmacs, sinó que un canvi d'estil de vida també podria ser un factor important.
- La ciència no sempre és neutra.