Èpica Augustal: Poesia en temps d'August

En temps d'August, la poesia va viure una època de gran esplendor, gràcies a les figures d'Horaci i Virgili.

Característiques de la Literatura Augustal

• Aparició del mecenatge
• Renovació cultural promoguda per August. August va utilitzar la cultura per fer propaganda del seu govern.
• Es desenvolupa la poesia reflexiva del cercle del cavaller romà Mecenes.
• Gai Cilni Mecenes va ser un polític que donava suport a la política d'August. Amb la seva gran fortuna va ajudar i atreure els grans artistes de l'època, com Virgili, Horaci o Properci.

Publi Virgili Maró

Les Bucòliques: aquesta obra és un recull de deu composicions poètiques anomenades èglogues en exàmetres dactílics.

Argument de les èglogues

1. És un diàleg entre dos pastors, un d'ells es lamenta de la confiscació de les seves terres (episodi autobiogràfic), però agraeix la seva fortuna a un jove déu (identificat amb Octavi August), mentre l'altre se sorprèn de la calma del seu amic, ja que ell pateix per culpa d'Amarilis, la seva estimada.
2. Un pastor intenta atreure l'atenció d'un jove esclau, estimat pel seu amo. Aquí abunden les descripcions del paisatge, identificat amb l'Arcàdia grega, i les lloances al propi caràcter. El tema principal és l'amor no correspost.
3. Dos pastors competeixen per veure qui és millor poeta i es critica el mal art d'alguns autors contemporanis a Virgili.
4. El poema s'allunya del to general de l'obra per parlar d'un nen que naixerà i que tornarà la humanitat a l'edat d'or perduda. Sembla fet per lloar els seus benefactors, però els cristians van voler llegir una profecia del naixement de Jesús.
5. Dos pastors canten alternativament la història de Dafnis, mort però no oblidat i es regalen presents en forma d'objectes i de cançons.
6. Recrea un episodi present en Apoloni de Rodes (les referències a la literatura anterior són constants en l'obra), en què tres persones segresten Silenus perquè els canti una història mitològica.
7. Una nova competició poètica, amb el tema de descriure l'ambient.
8. Dos pastors expliquen com els seus amants (un home i una dona) els han traïts per altres persones i recorden com històries similars van causar desgràcies en el passat. El seu cant meravella els animals i la natura mateixa.
9. Es repeteix el tema de la confiscació de terres, però ara narrat en tercera persona, ja que dos pastors en parlen d'un tercer, a qui l'art no li ha servit per a evitar-ne la pèrdua.
10. El poema acaba amb el sol que es pon després d'haver sentit una última història d'amor desgraciat, basada en un afer real.