L'Èpica Clàssica: D'Homer a Virgili

Èpica: Homer i Virgili

L’èpica és el primer gènere documentat en la literatura clàssica. Es considera un text narratiu, ja que narra les aventures d’herois del passat a Grècia. A Roma, els poemes èpics també s’encarreguen de fets històrics més propers quan aquests són destacables per alguna raó. Els dos poetes més importants de l’èpica romana a l’època arcaica van ser Nevi i Enni.

Nevi va escriure Bellum Poenicum (Guerres Púniques) i Enni els Annals (en hexàmetres). Aquests poemes narraven fets històrics i mantenien una part mítica per explicar l’origen del poble romà. Tot i això, Virgili els va superar i va esdevenir l’autor de referència de l’èpica clàssica romana.

Els Poemes Homèrics

Els poemes homèrics van sorgir cap al 1250 aC. Tenien tradició oral i narraven històries del cicle troià. Eren cantats pels aedes amb un instrument de corda i, més endavant, van passar a ser recitats pels rapsodes. Finalment, els poemes de la Ilíada i de l’Odissea es van fixar per escrit. Existia l’anomenada “Qüestió homèrica”, en la qual es posava en dubte l’existència d’un poeta (Homer) que hagués compost els dos poemes, o si, per contra, no hi havia cap autor concret, sinó que eren el resultat d’una transmissió del material tradicional. Els dos poemes tenen moltes característiques pròpies de l’oralitat.

La Ilíada

La Ilíada és un poema de 24 cants atribuït a Homer. S’hi relaten els 50 dies durant els quals Aquil·les (del bàndol grec) decideix abandonar el combat, enfadat per l’ofensa d’Agamèmnon. És un poema de guerra total en el qual es narra l’enfrontament entre aqueus i troians, però també entre els mateixos aqueus. S’acaba amb la mort i els funerals d’Hèctor (el principal heroi troià). Aquesta obra comença amb la paraula μῆνιν (mēnin, còlera) en acusatiu singular. Es relaciona amb el concepte de nostos (νόστος, retorn en grec), d'on prové la paraula nostàlgia.

Figures Retòriques a la Ilíada

• Encavalcament: Una frase continua més enllà d’un vers.
• Anàfora: Repetició de paraules al mateix lloc (normalment a l'inici del vers o frase).
• Anàstrofe: Canvi de l’ordre natural de les paraules d’una frase.
• Paral·lelisme: Repetició d'estructures sintàctiques.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic o habitual de les paraules en una frase.
• Políptot: Repetició d'una mateixa paraula amb diferents morfemes flexius (casos, gèneres, nombres, temps verbals, etc.).
• Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta.
• Al·literació: Repetició d’un so (normalment consonàntic) en un vers o frase.
• Epítets èpics: Adjectiu o expressió fixa que acompanya el nom d'un heroi o divinitat (p. ex., "Aquil·les, el dels peus lleugers").