Epicur

Abans de respondre a la qüestió plantejada al títol, caldrà contextualitzar els autors i les seues obres. Epicur va nàixer l’any 341 a.C. I va morir l’any 270 a.C. Aleshores, el conjunt del seu pensament es circumscriu al període històric anomenat hel·lenisme, que comprén des del 323 fins al 30 a. C. Des d’un punt de vista cronològic, Sèneca va ser molt posterior, ja que va nàixer a Còrdova, l’any 4 a C.. I va morir l’any 65 de la nostra era. Ambdós autors tenen en comú el fet d’haver rebut, cadascun pel seu costat,  la influència de les tradicions filósòfiques anteriors a ells. El que sí que van coincidir en el temps van ser els dos corrents filósòfics als que s’adscriuen els dos pensadors: l’epicureisme i l’estoïcisme. A més,  van ser coetanis amb altres moviments com els cirenaics, els cínics o els escèptics, i tots tenen en comú la voluntat de recomanar l’individu que busque aconseguir la felicitat. En aquesta dissertació, farem un repàs a les coincidències i a les diferències dels dos autors pel que fa a un concepte fonamental en el pensament d’ambdós: el concepte de felicitat. Per a Epicur, la filosofia és, abans de res, un saber per a la vida. La filosofia ens ha d’ajudar a ser felíços. La filosofia ens proporciona un coneixement autèntic de la realitat, condició indispensable per a aconseguir la felicitat. Gràcies a ella podem alliberar-nos de supersticions i temors que ens angoixen i ens impedeixen aconseguir l’ataràxia. Buscar el plaer és una cosa natural en tot els éssers vius. Només satisfent aquesta necessitat aconseguirem ser felíços. Per això el plaer ha de convertir-se en la base de l’activitat filósòfica, perquè la filosofia té com a objectiu la consecució de la felicitat per a l’ésser humà. Però la filosofia del plaer que ens proposa Epicur és una filosofia de la moderació. Els plaers han de tindre un límit. Ja que la filosofia es concep com un remei, Epicur proposa en la seua ètica quatre remeis. Es tracta de consells que, en cas de ser seguits, faran més fàcil aconseguir la felicitat. Els quatre remeis epicuris són: no s’ha de témer els déus; no s’ha de témer la mort; el bé, el plaer i la felicitat són fàcils d’aconseguir. El mal i el dolor són fàcils de suportar.A Sèneca, per la seua banda, li preocupa la vida, com afrontar-la, i trobar un camí que conduïsca a la felicitat. Considera que el més interessant de la filosofia són les qüestions que tenen a veure amb la moral, amb els desitjos i la vida tranquil·la i felíç. Per a Sèneca, la conformitat amb la Naturalesa és una regla de conducta que pot portar a la felicitat. Els actes han de tendir a buscar la felicitat. Aconseguir una manera de vida plena és trobar una mena d’estat de perfecció. Aquest estat, que podem anomenar el bé suprem, és l’abolició de tot desig i, per tant, la consecució de la llibertat. És condició indispensable de la vida felíç. Una vida a la qual aspirem tots els éssers humans. Trobar aquesta felicitat suposa un llarg camí de renúncies i d’autolimitacions. I cal estar disposat a fer-ho. Com hem vist hi ha diferències entre les concepcions de la felicitat dels dos autors. No obstant això, en el fons d’ambdós projectes hi ha un mateix interès: una vida plena i felíç. Es tracta d’intentar realitzar aquella aspiració que, teòricament, tots els éssers humans comparteixen d’aconseguir una vida millor. Les diferències es donen pel que fa als mitjans, distints perquè queden involucrats en concepcions sobre la vida i l’ésser humà radicalment oposades. Com a conclusió a aquesta dissertació, m’agradaria destacar el caràcter positiu i pràctic dels pensament de Sèneca i d’Epicur. Ambdós pensadors van ser positius perquè van treballar en la recerca d’una vida més felíç per a tots els humans. I van ser pràctics perquè les seues reflexions connecten amb les nostres necessitats diàries: el dolor, el plaer, l’amistat, les emocions, els desitjos... Els dos eren conscients dels problemes humans, i per això no van permetre que les seues idees es quedaren en un plànol purament teòric, sinó que les van basar sobre reflexions concretes i pràctiques que cadascú podia aplicar.