Epicur: Filosofia de la felicitat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,68 KB
EPICUR
Filo nmes té sentit si contribueix a aconseguir felicitat, i la felicitat nmes es pot aconseguir x mitja de filo.
Fonaments experiència:
Plaer (bé suprem, felicitat/¿): indica allò que convé al nostre organisme, inclinació natural a buscar-lo. Dolor (mal suprem, infelicitat): indica allò que perjudica al nostre organisme, inclinació natural a evitar-lo. X demostrat que és una inclinació natural buscar gent que no està condicionada per la societat, la natura o els animals.
No tot el que és agradable i desagradable va lligat, Epicur diu que hem de fer un càlcul de dolor i de plaer que ens aporta la decisió. Tot el que deia Plató (bona persona...) s'ha de posar en el balanç. SAVIESA: coneixement que ens permet gaudir d'una vida el més agradable possible. VALENTIA: Capacitat de suportar un dolor present que comportarà un major plaer futur. MODERACIÓ: capacitat de resistir-se a un plaer present que comportarà un major dolor futur.
Plaer:
Absència activa d'una sensació agradable (plaer actiu). Absència de sensació (plaer estàtic). Dolor (desagradable). Dolor absència de plaer: Tinc més o menys plaer o quan no en tinc és dolor (NO). Plaer absència dolor: Podem acumular dolor quan les necessitats no estan cobertes, però el plaer no es pot acumular (Sí).
OBSTACLES: Absència dolor: dolors físics. Preocupacions (por mort, dolor físic, déus, desitjos insatisfets) Dolors físics- remeis físics. Preocupacions-Remeis lingüístics (ciències naturals curen pors, reflexió psicologia cura desitjos insatisfechos)
TETRAPHARMAKON (medicaments contra pors) tres remeis: Por a la mort: La mort no pot afectar-nos de cap manera perquè suposa insensibilitat total. DÉUS: són immortals i feliços, si existeixen coses sobrenaturals, estan fora de la natura per tant no poden intervenir en la vida, som criatures naturals. Dolor físic: SI és insuportable és breu, i si és llarg és suportable mitjançant una actitud positiva.
Desitjos naturals i necessaris: Necessitats biològiques, és impossible renunciar-hi perquè ens moriríem, però resulta molt fàcil satisfer-los (menjar, beure, ni fred ni calor...)
Naturals però no necessaris: Capricis basats en necessitats biològiques, acceptables sempre que ens portin més satisfaccions que preocupacions (determinat menjar, beguda, habitatge...)