Epistemologia i les Facultats del Coneixement Humà

Introducció al Coneixement i l'Epistemologia

Les ciències proporcionen coneixements sobre diversos àmbits: física, química, biologia. Però, qui estudia i analitza aquests coneixements? L’epistemologia. L'epistemologia és la branca de la filosofia que s’encarrega d’analitzar què és el coneixement, els seus orígens, mètodes i límits.

Tipus de Coneixement

Opinió

• És una apreciació subjectiva de la qual no n’estem segurs.
• No la podem provar davant dels altres.
• És una valoració basada en els nostres interessos, creences, desitjos.
• No es recolza en raons de pes.

Creença

• Estem segurs del que diem, encara que no en tinguem proves per a demostrar-ho.

Coneixement

• És una creença de la qual n’estem segurs i, a més, podem provar.
• Podem justificar racionalment alguna cosa (podem donar-ne raons).
• Desapareix la subjectivitat.
• És objectivament vertader i acceptable per tothom.

Com Adquirim el Coneixement?

Eines per a l'Adquisició del Coneixement

La Percepció

La percepció la compartim amb la resta dels animals. Ens posa en contacte amb la realitat i permet construir representacions de la realitat a partir dels sentits. No percebem sensacions aïllades, sinó agrupades (color + so + olor...). Funciona unint les sensacions i la informació que tenim emmagatzemada a la memòria. La sensació és la captació de l'estímul per part d'un òrgan receptor.

Tipus de Sentits

• Exteroceptors: Cinc sentits externs.
  • Vista: Capta estímuls en forma de radiació lluminosa. És un sentit superior per la seva relació amb el coneixement.
  • Oïda: Capta estímuls mecànics quan les vibracions de les molècules d’aire impacten damunt del timpà. També és un sentit superior per la seva relació amb el coneixement.
  • Tacte: Capta estímuls mecànics i tèrmics a través de la pell. És el sentit més general perquè és el més extens del cos.
  • Gust: Capta estímuls químics quan les substàncies entren en contacte amb les papil·les gustatives de la llengua. Juntament amb l’olfacte, és anomenat un sentit inferior perquè no té relació amb el coneixement.
  • Olfacte: Capta estímuls químics quan les substàncies dissoltes en l’aire entren en contacte amb la pituïtària, situada a l’interior del nas. Juntament amb el gust, és anomenat un sentit inferior perquè no té relació amb el coneixement.
• Interoceptors: S'encarreguen de comprovar l'estat de les nostres vísceres (gana, set, son...).
• Propioceptors: S'encarreguen de l'equilibri, de la posició del cos i de la coordinació de les extremitats.
• Nociceptors: Avisen del perill amb dolor.

Conclusió sobre la Percepció

• No coneixem la realitat tal com és, sinó tal com ens la permeten captar els nostres sentits limitats.
• Coneixem la realitat en si? No.
• Existeix una única realitat davant de tots els éssers vius? No ho podem saber, perquè tots la coneixem de manera diferent.
• La majoria de la humanitat som uns realistes ingenus: creiem que percebem i coneixem la realitat tal com és, i això és impossible.

La Memòria

La memòria la compartim amb la resta d'animals. Permet retenir informació i recordar-la en el futur, sent fonamental per a l'aprenentatge i la nostra identitat com a persones. El temps dilueix l’empremta del record, i pot arribar el moment d'oblidar coses que retenies. L'oblit és la incapacitat de recuperar la informació emmagatzemada, i és fonamental per poder donar pas a la retenció d’informació nova, deixant de banda la que ja no és útil o representativa.

Alteracions de la Memòria

Amnèsia

És la pèrdua momentània o irreversible de part o de tota la memòria, deguda a traumatismes cranioencefàlics o a traumes o xocs psíquics. Alguns exemples són:

• Afàsia: Incapacitat de parlar.
• Apràxia: Incapacitat d'usar eines d'ús habitual.
• Agnòsia: Incapacitat de reconèixer persones conegudes.

Hipermnèsia

És la capacitat de recordar tota la teva vida en pocs segons i pot aparèixer en situacions extremes davant la possibilitat de perdre la vida. També es refereix a la capacitat de recordar amb molta minuciositat una gran quantitat d’informació sense gaire importància, i pot aparèixer en persones que pateixen el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Paramnèsia (Déjà vu)

És l’experiència de creure que allò que vivim ja ho hem viscut anteriorment, quan no és així. És una alteració força freqüent (entre un 60 i un 70 % de les persones poden tenir-ne) i es produeix per una desconnexió o confusió entre la memòria a llarg termini i la memòria a curt termini.

Tipus de Memòria segons la Durada

• Immediata: Ens permet retenir la informació uns instants (per exemple, si tanquem els ulls un moment encara veiem el mateix).
• A curt termini: El record és dèbil i dura pocs segons (com recordar una llista de la compra o un número de telèfon poc habitual).
• A llarg termini: La informació es reté durant molt temps (com parlar l’idioma matern o anar en bicicleta).

Tipus de Memòria segons la Qualitat

• Mecànica: Quan no es comprèn el que es memoritza (per exemple, aprendre una cançó en un idioma desconegut).
• Significativa: Quan es comprèn el que es memoritza (per exemple, estudiar una lliçó entenent-la).

La Imaginació

La imaginació, a diferència de la memòria i la percepció (que les compartim amb altres animals), és exclusivament humana. És la capacitat de reproduir imatges lligada a la percepció i a la memòria, amb la possibilitat de modificar-les i crear-ne de noves amb llibertat.

Funcions de la Imaginació

• Imaginació reproductora: Reprodueix imatges de la realitat de manera fidel, però introduint algunes modificacions. Pot ser gratificant quan el passat es percep com més satisfactori que el present (per exemple, recordar paisatges, objectes, persones o situacions).
• Imaginació creadora o fantasia: Inventa noves imatges, recreant un món diferent del real a partir de la combinació d’imatges reals, semblants a les dels somnis però en estat de vetlla (per exemple, imaginar sirenes, idealitzar persones com el príncep blau o crear nous mons de ciència-ficció).

La Intel·ligència

La intel·ligència és la facultat cognitiva que més ens separa dels animals i no té una definició única i acceptada per tothom. La seva funció principal és trobar la millor solució a un problema i s’associa a la capacitat d’adaptació al medi. Té un caràcter relacional, ja que implica saber quina és l'habilitat que cal aplicar en cada moment i com fer-ho. Es recolza en la capacitat simbòlica, que possibilita l’ús del llenguatge i l’abstracció mental.

Teoria de les Intel·ligències Múltiples (Gardner)

Més que parlar d’intel·ligència en singular, és més correcte parlar d’habilitats intel·lectuals o d’intel·ligències múltiples, segons la teoria de Howard Gardner (Estructures de la ment, 1983). Entre aquestes habilitats hi ha:

• Verbals: Relacionades amb la comprensió i expressió del llenguatge (habilitat lingüística).
• Numèriques: Relacionades amb les operacions i relacions matemàtiques (habilitat lògico-matemàtica).
• Espacials: Impliquen la capacitat d'ubicar-se i orientar-se en l'espai i fer-ne una representació (habilitat visual-espacial).
• Psicomotrius: Impliquen el control del propi cos (habilitat corporal-cinestèsica).
• Musicals: Vinculades a la capacitat d’afinar la veu, seguir el ritme i tocar instruments musicals.
• Interpersonals: Faciliten les relacions socials i són conegudes com el “do de gents”.
• Intrapersonals: Permeten la introspecció i el coneixement d’un mateix.
• Naturalistes: Faciliten la classificació i manipulació d’elements del medi ambient.

El Procés d'Adquisició del Coneixement

De l'Experiència Sensorial a l'Abstracció

El procés de coneixement comença majoritàriament amb l’experiència o amb les dades sensorials que rebem de la realitat. L’experiència sensorial sempre és concreta, ja que percebem objectes particulars com un arbre específic, una taula determinada o una persona concreta. La percepció fa referència a elements particulars, però a partir del coneixement de diversos casos concrets podem arribar a un coneixement més general. Per exemple, no només podem afirmar que “aquest cavall és mamífer”, sinó que podem establir que “tots els cavalls són mamífers”.

Això és possible gràcies al procés mental d'abstracció, que consisteix a separar un coneixement dels seus aspectes particulars o circumstancials per identificar-ne les característiques essencials. En observar molts arbres, per exemple, fem abstracció quan eliminem mentalment les seves diferències en tonalitats de color, grandària, formes de fulles o tipus de fruits, i identifiquem els trets comuns que defineixen un arbre. Aquest procés és imprescindible per entendre què és un arbre i distingir-lo de la resta d’elements del món.

Empirisme vs. Racionalisme

Els filòsofs han debatut sobre si la base del coneixement es troba en les dades sensorials (empirisme) o en la raó (racionalisme).

• Els empiristes consideren que la raó és important per al coneixement, però aquest sempre ha de partir de les dades sensorials per evitar perdre’s en elucubracions sense fonament empíric. Per a un empirista, una sensació experimentada en el moment, com ara el fred, és una veritat indiscutible.
• En canvi, els racionalistes argumenten que els sentits no sempre són fiables i que l’única base sòlida per al coneixement és la raó. Defensen que les veritats més clares i evidents són aquelles que la nostra raó pot reconèixer, com el principi d’identitat (A = A).

La discussió entre empiristes i racionalistes inclou el debat sobre si naixem amb continguts a la ment o si aquesta és inicialment buida.

• Els empiristes, com John Locke, sostenen que la nostra ment és un “white paper” (un full en blanc) i que, a mesura que experimentem, la informació es va gravant a la ment, permetent-nos construir coneixement. Segons aquesta visió, no existeixen idees innates.
• Per contra, els racionalistes afirmen que la nostra ment ja disposa de certs continguts des del naixement, i que no totes les idees provenen de l’experiència o de la creació pròpia, sinó que algunes ja són presents des del principi.

L'Epistemologia Kantiana

L’epistemologia kantiana va ser el resultat de l’intent de Kant per superar l’antagonisme entre racionalistes i empiristes. Va prendre els aspectes més vàlids de cadascuna d’aquestes tradicions i, com a resultat, les teories epistemològiques posteriors han utilitzat la seva obra com a referència.

Facultats del Coneixement segons Kant

Segons Kant, en el procés de coneixement participen tres facultats humanes: la sensibilitat, l’enteniment i la raó.

• La sensibilitat és la capacitat humana de rebre sensacions provinents de l’exterior, captar-les i retenir-les per descobrir noves veritats. Per exemple, per conèixer l’olor d’una flor determinada, necessitem que la seva aroma ens estimuli.
• Qualsevol percepció que rebem a través dels sentits prové d’un objecte situat en un espai i en un temps concrets. L’espai i el temps són, segons Kant, formes “a priori” de la nostra sensibilitat, és a dir, estructures mentals que determinen com organitzem la informació sensorial. Sense una ubicació espacial i una referència temporal, res no pot ser processat per la nostra ment. Així doncs, la sensibilitat és la facultat que recull les dades externes i les situa en un lloc i un moment temporal específics.