Epistemologia i Ontologia en Plató: Teoria de la Reminiscència
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,11 KB
Epistemologia i Ontologia en Plató
Per a Plató, el món ideal es troba en una altra dimensió no material, com a prova de la seva idealitat: el món de les idees. I com que ara no hi som allà, però tampoc podem negar que coneixem aquest món ideal, més bé o més malament, serà perquè necessàriament hi haurem estat abans d'ara. La resposta platònica és que, entre encarnació i reencarnació, podem contemplar el món de les idees o formes pures, però, quan ens trobem en aquest món material, només podem recordar amb dificultat el que hem vist en aquella regió celestial. Aquesta teoria platònica, que defensa que conèixer és recordar les idees apreses per l'ànima en les seves estades al món de les idees, és coneguda com a "teoria de la reminiscència".
La lògica de Plató resulta sorprenent: a una persona no li és possible buscar ni el que sap ni el que no sap. En efecte, no buscarà el que no sap perquè no sap el que ha de buscar. Com a conseqüència, només podem recordar el que ja coneixem.
La teoria del coneixement o epistemologia no apareix exposada sistemàticament en cap diàleg, de manera que l'hem de reconstruir a partir de diferents diàlegs.
- Al Menó ens parla del coneixement com d'alguna cosa que no s'aprèn sinó que ja es posseeix.
- A la República ens parla dels graus en l'escala del saber.
- Al Teetet ens recorda el que no és l'autèntic coneixement.
- Al Sofista resol els problemes de la unitat i la multiplicitat, el repòs i el moviment, el mateix i el diferent.
El Teetet i la refutació de Protàgores
Al Teetet, Plató refuta l'epistemologia de Protàgores i l'ontologia d'Heràclit en una sèrie de passos successius mitjançant els quals va demostrar el que no és el veritable coneixement, però sense concloure el que és.
El coneixement tindrà dos requisits indispensables:
- Ha de ser infal·lible.
- Tindrà per objecte el que és.
L'estreta connexió entre l'epistemologia i l'ontologia:
- En un primer pas, ens diu que el coneixement no pot tractar sobre la percepció sensible, ja que aquesta no compleix cap dels dos requisits anteriors: la percepció ens enganya.
- En un segon pas, el famós matemàtic Teetet li diu a Sòcrates que l'autèntic coneixement ha de ser el judici vertader, però també es descarta aquesta possibilitat.
- En un tercer pas, intenta afirmar que tal vegada sigui el judici vertader al qual s'afegeix alguna raó, però tampoc pot acceptar-se per tres motius:
- Algú podria donar moltes raons o explicacions sobre alguna cosa sense conèixer-la.
- Si donar raons significa enumerar els passos seguits, qualsevol podria repetir-ho com una cotorra.
- Si afegir raons significa afegir característiques distintives a la noció de què es tracti, cauríem en la contradicció d'afirmar que primer coneixíem la cosa.