Epistemologia de Plató i Nietzsche: Realitat i Veritat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
L'epistemologia de Plató i el símil de la línia
L’epistemologia de l’autor, és a dir, allò que estudia el coneixement, descriu que allò que més es coneix és el que més existeix. Duu a terme la teoria del coneixement a través del símil de la línia, que segueix la idea del Bé, i on estableix uns graus de coneixement els quals depenen de la veritat.
Divisió del coneixement: Món sensible i intel·ligible
Aquesta línia de coneixement està dividida en el món sensible i l’intel·ligible. Quan estem al principi d’aquesta línia ens trobem en el món sensible (doxa):
- Primer entrem en l’eikasia (que és l’aparença dels objectes del món sensible).
- Seguidament en el pistis (els objectes del món sensible).
La facultat humana que correspon a l’eikasia és la conjectura, i el pistis és la creença.
L'accés al món intel·ligible
Un cop sortim del món sensible entrem en el món intel·ligible (episteme) on:
- Primer trobem la dianoia (idees matemàtiques).
- Seguidament la gnosis (idees pures).
La facultat humana de la dianoia és el coneixement discursiu i el de la gnosis és la dialèctica. Un cop tens la sort d'arribar-hi, ja ets a la idea del Bé, lloc difícil d’arribar-hi.
Nietzsche i la reivindicació del món material
En canvi, el filòsof alemany considera que no hi ha més món que el món material del canvi i de l'esdevenir, i que aquest és el veritable món que ha de conèixer el filòsof. Aquest coneixement no es desenvolupa al marge del cos i de la sensibilitat (com pensava Plató en descartar l'experiència sensible), sinó prenent el cos i la sensibilitat com a veritables vehicles de coneixement.
L'afirmació de la vida vs. la preparació per a la mort
Com que no hi ha més món que aquest, la filosofia no és una preparació per a la mort a la manera platònica. Si Plató considerava que la mort ens alliberava del món sensible i ens permetia conèixer la veritat del món intel·ligible, Nietzsche, al contrari, considera que l'actitud del filòsof ha de ser l'afirmació de la vida, ja que és aquesta la que es converteix en tema de la reflexió filosòfica.
La Voluntat de Poder com a motor del coneixement
El que defineix el filòsof ja no és tant la seva ànima racional com pensava Plató, sinó la seva Voluntat de Poder. D'aquesta manera, Nietzsche defineix la veritat no des de la Raó com Plató, sinó des de la voluntat. No és l'ànima racional platònica la que coneix, sinó que és la voluntat de poder la que determina què és veritat: allò que em fa més fort.