Epistemologia i Política en Plató i Descartes

Dualisme Antropològic

Plató

Dualista: L'home està compost d'ànima (món intel·ligible) i cos (món sensible), una unió antinatural on el cos és la presó de l'ànima (Carro alat).

Descartes

Dualista: L'home està compost per dues substàncies (pensament i extensió) connectades per la glàndula pineal.

Psicologia

Plató

Ànima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funció social dins de la República (artesans, guerrers o filòsofs reis).

Descartes

La característica fonamental de l'ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins d'un Estat.

Teoria de la Justícia en Plató

(i) Per saber què és la justícia en l'individu, és útil buscar-la en quelcom més gran que l'individu, concretament en la ciutat.
(ii) El que faria justa una ciutat és que cadascuna de les tres classes d'homes que la conformen fes allò que li és propi.
(iii) Un individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que els pertoca tal com ho han de fer els tres tipus d'homes en la ciutat justa.

El Coneixement segons Plató i els Sofistes

Plató té una concepció que s'arrela a la tradició de Pitàgores, de Parmènides i de Sòcrates: el coneixement de la veritat només és possible gràcies a la raó. La raó, o la intel·ligència, és doncs essencial per a poder aconseguir el coneixement.

Els sofistes no confiaven en el poder de la raó, per la qual cosa van considerar que és impossible aconseguir un coneixement veritable. La seva postura epistemològica es coneix com a relativisme. Ho expressava amb contundència Gòrgies: res no existeix; si alguna cosa existís no podria ser coneguda; i si alguna cosa pogués ser coneguda no podria ser expressada. Plató, en canvi, sí que creu que quelcom existeix de veritat: el món de les idees (més enllà d'aquest món sensible). I creu que aquest món és racional i, per tant, intel·ligible, si bé és cert que descobrir-lo reclama la dedicació de tota una vida, i potser no és del tot possible fins a més enllà de la mort.

Els sofistes es presentaven com a mestres que ensenyaven a raonar, però el que ensenyaven realment era a “enraonar” (retòrica) o a discutir (erística). Això tenia unes conseqüències polítiques importants en el context de la democràcia participativa atenenca. Segons Plató, deixar de banda la recerca de la saviesa, del coneixement racional del bé veritable, és la causa de la decadència política del sistema. La regeneració política necessitava una recuperació de la confiança en la racionalitat.

Tipus de Coneixement

Plató

La raó és la que ens condueix al món veritable. N'hi ha quatre classes:

• Noesis: intuïció de les idees.
• Dianoia: raonament a partir d'idees.
• Pistis: creença raonable.
• Eikasia: representació, conjectura.

Els dos primers constitueixen l'episteme i els dos darrers són del terreny de l'opinió.

Locke

L'experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:

• Intuïtiu: coneixement evident, ens proporciona el més alt grau de certesa.
• Demostratiu: precisa d'idees secundàries, de proves.
• Sensible: no és un coneixement evident, més aviat probable.