Epistemologia: Racionalisme, Empirisme, Escepticisme, Dogmatisme i Criticisme

Diferenciar l'Empirisme del Racionalisme Moderat

En el racionalisme moderat, els sentits són auxiliars i la raó té un paper fonamental. El més important és la raó. En l'empirisme, els sentits són fonamentals i la raó és secundària. Si és racionalista, hi hauria algun component a priori; en canvi, si és empirista, el coneixement serà a posteriori, i els elements previs seran els sentits.

Escepticisme

L'escepticisme és una concepció del coneixement que sorgeix al segle III aC a Grècia, dins del període hel·lenístic, i el funda Pirró. Aquest corrent s'estén fins al segle III dC. L'escepticisme reapareixerà en alguns moments històrics, però sempre lligat a períodes de crisi de pensament:

• Al segle XVI amb Montaigne.
• Al segle XVII amb Bayle i Hume.
• Posteriorment al segle XX amb Cioran.

L'escepticisme defensa:

• Nega l'existència de la veritat.
• Nega també la possibilitat de conèixer. Afirmen que no podem conèixer la veritat ni en cap nivell ni per cap camí.
• Defensen que no s'ha de fer cap afirmació; hem d'ometre el judici.
• L'única opció raonable és dubtar de tot.

Crítiques a l'Escepticisme

• L'escepticisme és autocontradictori, es contradiu a si mateix. Els escèptics diuen que s'ha de dubtar de tot i, alhora, que no existeix la veritat.
• Agustí d'Hipona i Descartes afirmen que és impossible dubtar de tot, perquè si s'intenta dubtar de tot, s'acaben trobant veritats indubtables.
• L'escepticisme, a nivell pràctic, no té cap mena de sentit i, per tant, no es pot mantenir. Per actuar a nivell pràctic, no es pot dubtar de tot; hem de prendre decisions i fer afirmacions, per molt que siguin dubtoses.

Dogmatisme

És la concepció del coneixement totalment oposada a l'escepticisme, que defensa que podem conèixer la realitat tal com és i amb total seguretat. Considera també que podem adquirir un coneixement absolut i definitiu. Els dogmàtics tenen una confiança completa en la nostra capacitat de conèixer i, a més, en la possibilitat que els coneixements, sense necessitat de crítica, s'han d'acceptar com a veritats absolutes i fora de qualsevol dubte.

S'acostuma a entendre com la tendència a imposar unes determinades idees i, a més, a imposar-les sense admetre cap discussió, sense cap possibilitat de crítica, i sense proves ni arguments suficients.

• Agustí d'Hipona
• Wolff

Criticisme

És una concepció del coneixement que se situa entre l'escepticisme i el dogmatisme. Considera que el coneixement és possible, però no és ni definitiu ni inqüestionable. Consideren també que no podem prendre els coneixements com a veritats absolutes, però tampoc podem posar en dubte ni la veritat ni el coneixement.

Els criticistes consideren que el coneixement ha de ser revisat i s'ha de qüestionar constantment. Consideren que s'ha de ser el màxim de crític per poder detectar els errors i millorar el coneixement. El criticisme es podria considerar una mena d'escepticisme molt moderat que intenta posar en dubte tots els coneixements, i ser el màxim de crític possible per assegurar-se que les veritats que acceptem són totalment correctes.

• Kant
• Russell
• Popper