Època d'August: Instauració del Règim Imperial Romà

Època d’August (31 aC - 14 dC)

La instauració del règim imperial

La victòria militar sobre els seus enemics i rivals en el decurs d’unes guerres acarnissades, van permetre a Octavi consolidar el seu poder (pontifex maximus). Primer va ser cònsol durant diversos anys, després va deixar la magistratura per prendre la potestat del tribunat de la plebs (potestas tribunicia) amb el seu poder de veto. A continuació va conservar el govern de les províncies (procònsol) on hi havia operacions militars en curs, on així podria retenir l’imperium. Més endavant va esdevenir el primer dels senadors (princeps senatus), amb una autoritat moral per sobre dels altres. A més, controlava l’accés i la permanència al senat. A diferència de Juli Cèsar, Octavi August va tenir l’habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes. Les reformes, però, van suposar la instauració d’un nou règim basat en el poder unipersonal de l’emperador. Les assemblees populars van quedar buides de contingut i el senat va anar perdent prerrogatives. Octavi August va posar les bases de la política imperial posterior. Primer va desenvolupar una classe d’alts funcionaris nomenats pel príncep (prefectes i procuradors) que van anar prenent llocs claus en el govern i en l’administració provincial. També, es va racionalitzar l’administració i la recaptació fiscal de les províncies, limitant l’arbitrarietat dels governadors i suprimint els publicans, i la classe eqüestre va trobar en aquest nou funcionariat la seva pròpia carrera política, diferent de la classe senatorial, amb la intenció d’aconseguir la concòrdia entre els dos ordres superiors. El cim de la nova administració imperial eren els prefectes, on en el futur tindrien un gran paper polític i on constituirien un nombrós i privilegiat cos d’elit de l’exèrcit romà, establert a Roma com a guàrdia personal de l’emperador i protecció d’Itàlia, desproveïda de legions. També va iniciar el culte imperial, qui el seu antecessor Cèsar i la seva família havien rebut bons honors divins i van ser divinitzats després de la seva mort amb temples i sacerdots propis, amb l’objectiu de legitimar el seu poder i cohesionar els seus dominis.

Pau civil, guerra a les fronteres

Després d’un segle de guerres civils, Octavi va aportar sobretot l’esperança en una pau duradora i per això els romans van acceptar el nou sistema polític, malgrat que a la pràctica va suposar la fi de les llibertats republicanes.