L'Època Augustal: Ascens d'Octavi August i l'Imperi Romà

L'Època Augustal

Durant el Segon Triumvirat es va declarar una guerra entre Marc Antoni i Octavi August. La guerra es va resoldre a la Batalla d'Acci, que va acabar amb la victòria absoluta d'Octavi August.

August va proclamar oficialment l'imperi, però va conservar totes les institucions republicanes. Per exemple, va mantenir el Senat, però era ell qui nomenava els senadors. El Senat podia aprovar lleis, però August tenia el dret de veto.

Mesures de Govern d'August

August va prendre una sèrie de mesures per facilitar el seu govern:

• Va formar una classe social de funcionaris provinents de la classe eqüestre (cavallers), gent no noble però molt rica (la primera burgesia), i els va enviar a governar les províncies.
• Va crear el cos de la Guàrdia Pretoriana, homes molt formats encarregats de la seguretat de la família imperial.
• En l'apartat religiós, va conservar tots els col·legis sacerdotals, però es va autoproclamar Pontífex Màxim i va establir el culte a l'emperador, és a dir, es va autoproclamar diví.
• També es va nomenar Princeps Senatus i Tribú de la Plebs, amb la qual cosa esdevenia inviolable i mai no podia ser jutjat.
• Es va nomenar Imperator Maximus, el cap suprem de tots els exèrcits de Roma. Sota el regnat d'August, l'Imperi Romà va créixer molt: va annexionar Egipte, Judea, bona part de l'Imperi d'Orient, gairebé tota Germània, tota la Gàl·lia i tota Hispània. El Mediterrani va passar a anomenar-se Mare Nostrum.
• Va establir una llei meravellosa: "Panem et Circenses", que significa pa i jocs de circ gratuïts per a tothom. Així mantenia el poble satisfet i distret, allunyant el fantasma de la revolució.

Canvi Cultural: El Floriment de la Poesia

En una situació política com l'explicada, on un emperador exercia el poder en tots els àmbits, és perfectament comprensible que l'art de l'oratòria deixés de tenir importància i floreís un gènere nou a Roma: la poesia.

El Cercle Literari

August i el seu ministre Mecenes es van envoltar d'un grup d'intel·lectuals que, amb la seva producció literària, elogien la grandesa de Roma i, evidentment, la figura de l'emperador, donant suport a qualsevol acció política que emprengués.