L'època augustal a Roma

Durant el segon triumvirat es declara una guerra entre Marc Antoni i Octavi August. La guerra es resol a la batalla d'Acci i acaba amb la victòria absoluta d'Octavi August. August proclama oficialment l'imperi però conserva totes les institucions republicanes, per exemple conserva el senat però és ell qui nomena als senadors, el senat pot fer i aprovar lleis però August té el dret a veto.

August pren una sèrie de mesures per poder governar amb facilitat:

• Forma una classe social dels funcionaris que venen de la classe eqüestre, dels cavallers, gent no noble però molt rica (la primera burgesia) i a aquests els envia a governar les províncies.
• Crea el cos de la guàrdia pretoriana, són homes molt formats que tindran al seu càrrec la seguretat de la família imperial.
• En l'apartat religiós conserva tots els col·legits sacerdots però s'autoproclama pontífex màxim i estableix el culte a l'emperador, o sigui s'autoproclama diví.
• També s'anomena princeps senatus i tribú de la plebs amb la qual cosa és inviolable, mai podrà ser jutjat.
• S'anomena també imperator maximus, o sigui el cap suprem de tots els exercits de Roma. Val dir que sota el regnat d'August l'imperi romà va créixer molt: annexiona Egipte, Judea, bona part de l'imperi d'orient, gairebé tota Germania, tota la Gàl·lica i tota Hispània, el mediterrani va passar a dir-se mare Nostrum.
• Va establir una llei meravellosa, 'panem et circenses' que vol dir pa i jocs de circ gratuïts per tothom. Així té al poble tip i distret i així allunya al fantasma de la revolució.

En una situació política com la que hem explicat en la qual un emperador exerceix el poder en tots els àmbits és perfectament comprensible que l'art de l'oratòria deixi de tenir importància i floreix un gènere nou a Roma, la poesia.

August i el seu ministre Mecenes s'envolten d'un grup d'intel·lectuals que amb la seva producció literària elogien la grandesa de Roma i evidentment la figura de l'emperador i recolzen a més a més qualsevol acció política que emprèn.