L'Època Moderna: Renaixement, Humanisme i Revolució Científica

Època Moderna vs. Modernitat

L'Època Moderna

Període històric delimitat entre els segles XV i XVIII.

La Modernitat

Concepte amb un sentit més ampli, definit com el projecte de la raó (progrés). És discutible si encara ens trobem en aquest període.

Dates Clau en l'Inici de la Modernitat

• 1453: Caiguda de Constantinoble. Marca el final de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Època Moderna i el Renaixement.
• 1492: Viatge de Colom. Té un sentit simbòlic, representant l'atreviment i l'actitud dels iniciadors de la modernitat.

Característiques de la Modernitat

La modernitat es caracteritza per una nova consciència dels individus de voler-se destacar, marcant una diferència entre el passat i el present i una contraposició a les èpoques anteriors. Els seus moviments principals són:

• Renaixement
• Humanisme
• Revolució Científica
• Romanticisme

El Renaixement: Punt de Partida de la Modernitat

El Renaixement va ser un moviment artístic i cultural molt complex. Entre els seus artistes més destacats trobem Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael i Donatello.

Es va caracteritzar per la voluntat de recuperar l'esplendor perduda de l'antiguitat clàssica. La idea era un "retorn al passat", imitant les obres dels grecs i els romans per retornar la humanitat a un moment de màxima esplendor.

L'Humanisme: La Ideologia del Renaixement

L'Humanisme reivindica de manera positiva la importància de l'ésser humà (antropocentrisme), promovent la idea d'homes lliures i no sotmesos. Aquest corrent va suposar un canvi respecte a la mentalitat pessimista sobre l'ésser humà, pròpia de l'Edat Mitjana, i va atorgar un paper central a la ciutat.

La Figura de Martí Luter

Martí Luter va posar en qüestió l'autoritat de l'Església, mostrant una actitud molt moderna. Considerava que la institució s'havia desviat de l'Evangeli.

La Revolució Científica: Un Element Clau

La Revolució Científica va suposar un canvi radical en la visió de l'Univers. El seu inici s'atribueix a Copèrnic, va continuar amb Kepler i Galileu, i es va consolidar amb Newton.

Naixement de la Ciència Moderna

La ciència moderna neix en aquest context com un conjunt d'afirmacions i tesis confirmades que van donar lloc al que avui coneixem com a ciència. Una de les seves característiques principals és que ja no s'interpreten els fets de manera purament fenomenològica.

L'actitud fenomenològica consisteix a explicar les coses tal com es presenten en l'observació directa, una actitud pròpia del discurs quotidià.

L'aparició de la modernitat també comporta la distinció entre subjectivisme i objectivisme. A més, es recupera la distinció de la filosofia grega entre un saber teòric (episteme, sense habilitat pràctica) i un saber pràctic.

Figures Destacades de la Revolució Científica

Nicolau Copèrnic

Com a astrònom, va adoptar una posició contrària a allò aparent. No es basava només en l'observació, sinó principalment en les matemàtiques, per defensar l'heliocentrisme (la Terra gira al voltant del Sol). La seva mentalitat moderna es reflecteix en el fet que va prioritzar la part més racional (la simplificació dels càlculs) per sobre de l'observació directa. Cal notar que Ptolemeu ja havia utilitzat les matemàtiques, però no s'hi basava de la mateixa manera.

Johannes Kepler

Va ser un astrònom clau en el desenvolupament de les teories de Copèrnic.

Galileu Galilei i Isaac Newton

Tots dos van ser fonamentals en el desenvolupament de la filosofia natural, que va donar lloc al naixement de la física. Van portar la simplificació matemàtica fins a les últimes conseqüències, reduint els fenòmens de la naturalesa a allò que és numèricament expressable.

Nous Conceptes Fonamentals

Aquest enfocament va donar lloc a la noció de magnituds: la reducció d'elements a allò que pot ser expressat matemàticament. Encara que les paraules "objectivitat" i "subjectivitat" no van aparèixer immediatament, el fenomen de la seva distinció ja era present.