Les Tres Èpoques de l'Art Grec: Arquitectura, Escultura i Obres Clau

Les Tres Èpoques de l'Antiga Grècia

Època Arcaica (c. 776 aC - 480 aC)

L'època arcaica va ser el període comprès entre l'establiment dels grecs als Balcans i l'inici de les guerres mèdiques. Durant aquest temps, es van iniciar els Jocs Olímpics i van aparèixer les primeres escultures de Kouroi i Korai, inspirades pels egipcis, però amb una mirada cap a l'ésser humà i la bellesa ideal.

• Es van crear els ordres arquitectònics dòric i jònic.
• Van sorgir els poemes èpics d'Homer, com la Ilíada i l'Odissea.
• Van néixer pensadors fonamentals com Tales de Milet i Pitàgores.

L'època arcaica finalitza amb les guerres mèdiques.

Època Clàssica (c. 480 aC - 323 aC)

L'època clàssica va ser un temps de gran esplendor econòmica i política. Es van produir dues grans guerres: les guerres mèdiques i la guerra del Peloponès. Atenes va ser la polis més representativa i el personatge més destacat va ser Pèricles.

• Es va desenvolupar l'auge de les polis i de la democràcia.
• Es van iniciar les primeres conquestes.
• Aquesta època inclou el desenvolupament de l'imperi d'Alexandre el Gran.

L'època clàssica acaba amb la mort d'Alexandre el Gran.

Època Hel·lenística (c. 323 aC - 30 aC)

L'època hel·lenística va ser un temps d'expansió i grans imperis. Grècia va exportar el seu art als regnes orientals formats després de la mort d'Alexandre, fins que van ser conquerits per Roma. La cultura grega es va barrejar amb altres cultures, especialment l'egípcia i l'oriental.

• Es van crear grans ciutats com Alexandria, amb biblioteques, escoles i un gran desenvolupament científic.
• L'art, la filosofia i la ciència es van desenvolupar amb més influència de les emocions i la vida quotidiana que en períodes anteriors.

Conceptes Fonamentals de l'Art

Arquitectura

Definició: Art de construir edificis útils per a les persones.

Principis de Vitruvi

• Firmitas: Fermesa (solidesa estructural).
• Utilitas: Utilitat (funcionalitat).
• Venustas: Bellesa (estètica).

Tipus d'Arquitectura segons la Funció

• Religiosa: Temples, catedrals, esglésies.
• Civil: Cases, blocs (insula), viles (villa).
• Lúdica: Teatres, amfiteatres, estadis.
• Institucional: Ajuntaments, edificis públics.
• Commemorativa: Arcs de triomf, monuments.
• Comercial: Llotges, mercats.
• Infraestructures: Ponts, carreteres, aeroports.

Anàlisi de l'Obra Arquitectònica

Sistema constructiu: Manera com es combinen els elements que sostenen l’edifici.

Tipus de Sistemes Constructius

• Arquitravat: Egipte, Grècia, Roma (limitat en alçada).
• Voltat: Bizantí, Romànic, Gòtic (força més repartida).

Materials

• Constructius (resistents): Pedra, ferro, fusta, formigó, vidre…
• Ornamentals (decoratius): Estuc, mosaics, guix…

Elements Tècnics

• Sustentadors: Mur, pilars, columnes, contraforts…
• Sustentats: Llinda, arc, volta, cúpula…

Tipus d'Arcs

• Mig punt: Romànic / Romà.
• Ogival (apuntat): Gòtic.
• Ferradura: Islàmic.

Escultura

Definició: Art en 3D que representa figures o formes.

Tipus segons la Forma

• Figurativa: Es reconeix el que representa (persones, animals).
• Abstracta: Formes, volums o signes sense forma real.

Tipus segons el Realisme

• Realista: Imita la realitat.
• Idealitzada: Perfecta, sense defectes.
• Esquemàtica: Formes simples, però recognoscibles.

Tipologies Escultòriques

Segons el Volum

• Exempta (embalum rodó): Es veu des de tots costats.
  • Unifacial: Només un punt de vista frontal.
  • Multifacial: Diversos punts de vista.
• Relleu: Figura enganxada a un pla.
  • Alt relleu: Sobresurt molt.
  • Mig relleu: Sobresurt una mica.
  • Baix relleu: Sobresurt molt poc.

Segons la Figura Humana

• Posició: Dempeus, asseguda (sedent), orant, jacent, eqüestre.
• Part del cos: Bust (cap i espatlles), Tors (coll a maluc).

Característiques de l'Art Grec

Característiques Generals de l'Escultura Grega

• Antropocentrisme: Representació de figures humanes.
• Harmonia i Equilibri.
• Proporció: Basada en el cànon de 7 caps.
• Perfecció / Idealització.
• Bellesa: Art estètic que busca la bellesa màxima a través de l'harmonia, l'equilibri i la proporcionalitat.
• Racionalitat: Ús del cànon per racionalitzar les escultures.
• Naturalisme: Cerca la representació de la natura i de l'ésser humà d’una forma idealitzada.
• Models i Referències: Ús del model de bellesa ideal.

Característiques Generals de l'Arquitectura Grega

• Sistema arquitravat (sostre pla sense voltes ni arcs).
• Estructura basada en línies horitzontals i verticals (no s’utilitzen arcs).
• Elements constructius principals: Columnes i murs en isòdoms (rectes) de carreus (pedres) perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa (ciment).
• Espai racional amb harmonia i proporcions exactes (art basat en la proporció humana).
• Les construccions es policromaven (pintaven).
• Tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologia Funcional

• Religiosa: Temples.
• Civils / Lúdiques: Teatres (per a representacions d’obres).

Diferència entre Ordre Dòric i Jònic

L’ordre dòric és el més senzill i fort, utilitzat sovint per a déus. Les columnes no tenen base, són gruixudes i presenten estries verticals. El capitell és simple i el fris es compon de parts amb estries (tríglifs) i altres llises (mètopes). Exemple: Partenó.

L’ordre jònic és més elegant i detallat, sovint utilitzat per a deesses. Les columnes tenen base, són més primes i el capitell presenta volutes (elements en forma de cargol). El fris és continu i decorat amb dibuixos o relleus. Exemple: Temple d’Atenea Níké.

Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Grec

Dorífor de Policlet

Nom de l’obra:

Dorífor (en grec, Δορυφόρος = "portador de la llança")

Autor:

Policlet (escultor grec)

Cronologia:

Cap al 440 aC (segle V aC)

Etapa:

Grècia Clàssica

Material original:

Bronze

Dimensions:

Aproximadament 2,12 metres d’alçada

Tècnica:

Cera perduda

Tipologia:

Escultura exempta (de cos sencer, multifacial)

Tema:

Figura masculina nua (atleta o guerrer jove)

Tipus d’obra:

Escultura idealitzada de l’ésser humà (Cànon de Policlet)

Localització actual:

Les còpies més conegudes són al Museu Nacional de Nàpols i al Museu Arqueològic de Roma.

Context Històric del Dorífor

Fet a l’època clàssica de Grècia, quan Atenes era molt rica i poderosa. Els grecs volien mostrar la bellesa perfecta del cos humà. És una escultura d’un home jove, fort i equilibrat, símbol de proporció i harmonia, i representa l'aplicació pràctica del cànon de Policlet.

Partenó

Edifici:

Partenó

Autors:

Ictinos i Cal·lícrates

Cronologia:

Mitjans del segle V aC

Tipologia:

Temple (Religiós)

Materials:

Marbre i fusta

Estil:

Clàssic grec (principalment dòric)

Tècnica:

Arquitravada

Localització:

Acròpolis d’Atenes

Context Històric del Partenó

Construït a Atenes durant el govern de Pèricles, quan la ciutat gaudia de la seva màxima esplendor. Està dedicat a Atenea, la deessa protectora d’Atenes. Mostra la grandesa i l'equilibri de l’art grec, realitzat amb gran perfecció i bellesa, incloent correccions òptiques.

Kore del Pèplum

Nom de l’obra:

Kore del Pèplum (o Kore amb el Pèplum)

Autor:

Anònim

Cronologia:

Cap al 530 aC

Estil:

Arcaic

Tècnica:

Talla

Mides:

1,20 m d’alt

Tipologia:

Escultura exempta

Localització:

Museu de l’Acròpoli d’Atenes

Context Històric de la Kore del Pèplum

Pertany a l’època arcaica, abans del període clàssic. Les escultures d'aquesta època eren rígides i senzilles, però ja començaven a mostrar formes més naturals. Representa una jove dona (kore) oferint una ofrena als déus, símbol de puresa i religió.

Afrodita de Cnidos

Nom de l’obra:

Afrodita de Cnidos

Autor:

Praxíteles (escultor grec)

Cronologia:

Cap al 350 aC (segle IV aC)

Etapa:

Grècia Clàssica Tardana

Material original:

Marbre

Dimensions:

Uns 2 metres d’alçada

Tècnica:

Talla

Tipologia:

Escultura exempta (multifacial)

Tema:

Mitològic (representa la deessa Afrodita/Venus)

Tipus d’obra:

Primera representació femenina nua de cos sencer en l'escultura grega.

Localització actual:

L’original s’ha perdut; es conserven còpies romanes (una famosa al Museu Vaticà).

Context Històric de l'Afrodita de Cnidos

És de la Grècia clàssica tardana, quan l’art esdevenia més natural i expressiu. Mostra Afrodita nua, deessa de la bellesa i l’amor — la primera vegada que es feia així en una escultura de culte. Reflecteix una època on els artistes buscaven mostrar emocions i un major realisme.

Teatre d'Epidaure

Nom de l’obra:

Teatre d'Epidaure

Autor:

Policle (Policleto el Jove)

Cronologia:

Cap al 340 aC (segle IV aC)

Etapa:

Grècia Clàssica Tardana / Començament de l’Època Hel·lenística

Material original:

Pedra calcària i marbre

Dimensions:

Uns 120 metres de diàmetre; capacitat per a unes 14.000 persones

Tècnica:

Construcció arquitectònica (pedra tallada i encaixada)

Tipologia:

Arquitectura lúdica (teatre)

Localització:

Santuari d’Asclepi, a Epidaure (Grècia)

Context Històric del Teatre d'Epidaure

Fet a la Grècia clàssica tardana, destinat a representar obres de teatre i festes religioses. Estava situat dins del santuari del déu Asclepi. Mostra el bon gust i els avenços tècnics dels grecs, destacant per la seva acústica perfecta.