Erectèon: Arquitectura Jònica, Història i Cariàtides

Erectèon: Característiques i Estil Arquitectònic

Estil: Arquitectura arquitravada i antropocèntrica, amb recerca de la bellesa ideal. L'Erectèon destaca per l'aparició dels tres estils arquitectònics: dòric, jònic i corinti, i per la seva funció religiosa.

Biografia de Menèsicles

Menèsicles va ser un arquitecte important de l'Atenes de Pèricles, autor dels Propileus de l'Acròpoli. Segons la llegenda, va sobreviure a un accident durant la construcció dels Propileus gràcies a una herba que la deessa Atena va mostrar en somnis a Pèricles.

Descripció Formal de l'Erectèon

L'edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes:

• Entrada principal (est): 6 columnes jòniques.
• Pòrtic oest: 4 columnes jòniques adossades.
• Pòrtic nord: 6 columnes jòniques.
• Pòrtic sud: 6 cariàtides de gran bellesa i naturalisme.

Les columnes suporten un entaulament amb arquitrau de tres franges, fris i cornisa. La planta del temple s'adapta al terreny i respecta antics recintes de culte. L'eix principal és un espai rectangular que uneix el santuari amb el temple dedicat a Posidó i Ereteu, amb una cel·la interior i un altar.

Entorn i Integració Urbanística

L'Erectèon està construït al costat nord del Partenó, sobre la roca on, segons la llegenda, Posidó va fer brollar una font d'aigua salada. El temple s'adapta al cingle irregular de l'acròpoli d'Atenes.

Funció, Contingut i Significat

L'Erectèon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Ereteu, considerat el fundador de les Panatenees. Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició per escollir el déu protector de la ciutat. Les cariàtides reben aquest nom en memòria de les dones de Cària, esclavitzades pels grecs per haver ajudat els perses durant les guerres mèdiques.

Model i Influències

L'Erectèon segueix la tipologia dels temples grecs i és un exponent de l'arquitectura jònica. Les cariàtides sembla que es van inspirar en una columna amb tres dones trobada prop del santuari de Delfos, atribuïda a Cal·límac (segle V a.C.). Nombroses estàtues d'època grega i romana segueixen el model de les cariàtides de l'Erectèon.