Erectèon d'Atenes: Anàlisi Arquitectònica i Significat del Temple Jònic

Erectèon: Temple Jònic de l'Acròpolis

1. Dades Generals de l'Obra

• Nom: Erectèon
• Arquitecte: Mnèsicles (segons algunes fonts), Fílocles (segons altres).
• Cronologia: 421-406 a.C.
• Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia).
• Estil: Grec clàssic.
• Materials utilitzats: Marbre del Pentèlic.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Dimensions: Edifici principal, 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg).

El temple de l’Erectèon ha estat considerat el màxim exponent de l’arquitectura jònica de l’Acròpolis atenesa.

2. Anàlisi Formal

Elements de Suport i Suportats

Els murs, les columnes jòniques i les famoses cariàtides són els elements de suport de l’Erectèon. La columna jònica, a diferència de la dòrica, té base, un fust més esvelt i el seu capitell consta d’un coixinet ondulat que acaba en volutes que s’obren cap enfora i s’enrotllen suaument sobre el fust.

Les cariàtides sostenen l’arquitrau, però es diferencien de les columnes anteriors perquè foren esculpides en forma de figures femenines.

A causa del desnivell del terreny sobre el qual va ser erigit el temple, la planta d’aquest és irregular i, com a conseqüència, la distribució dels elements suportats també ho és.

L’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris (la decoració del qual està animada amb relleus continus, molt allunyada de l’estil dels frisos del Partenó) i cornisa (semblant a les d’estil dòric). Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó amb el timpà i els acroteris respectius.

Espai

L’Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita l’Acròpolis d’Atenes pel nord. L’edifici defuig el colossalisme i es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa, fruit de les irregularitats topogràfiques i del fet que s’havien de respectar uns llocs de culte més antics, situats a diversos nivells.

L’estança central, orientada a llevant i que incloïa l’altar de culte a la deessa Atena, és precedida per un pòrtic hexàstil (de sis columnes de 6,58 m d’alçada). Aquest espai no es comunica amb els altres dos, col·locats darrere seu i dedicats l’un a Posidó i Erecteu, i l’altre a Cècrops.

• Costat Nord: Pòrtic a un nivell inferior amb sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques (quatre frontals i una més a cada costat). Una porta conduïa a un recinte obert on hi devia haver la llegendària olivera d’Atena.
• Costat Sud: Pòrtic presidit per la famosa tribuna de les Cariàtides, on hi ha l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi Cècrops.

Actualment a aquestes figures femenines els manquen els braços, però en el seu moment lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s’aguantaven les vestimentes amb les mans. Els plecs dels vestits, els cabells pentinats amb trenes que els queien sobre l’espatlla i molts detalls plens de sensualitat demostren que les figures femenines de les cariàtides van ser esculpides amb gran naturalisme.

Estil

L’Erectèon és considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura religiosa grega. Si se’l compara amb el Partenó, la primera cosa que sorprèn són les seves comparativament reduïdes dimensions i el seu caràcter poc unitari, en contraposició a la unitat, tan pròpia de l’arquitectura grega.

L’estil jònic de l’Erectèon mostra una evolució remarcable respecte al de l’època de Nike Àptera: les columnes són més primes, els entaulaments i els frontons s’alleugereixen i l’ornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració de les motllures.

El fris amb relleus és de poc més de mig metre d’alçada; no té gaire interès estètic encara que, en certa manera, anticipa la tècnica del mosaic.

Contingut i Significació

El temple de l’Erectèon fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois (Erecteu -primer rei d’Atenes, de qui pren el nom l’edifici -, i Cècrops -llegendari primer rei de l’Àtica -i la seva filla Pàndrosos -considerada la inventora del teixit-).

Segons la llegenda, Zeus va prometre a l’Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada:

1. El primer va clavar el seu trident sobre una roca i féu brollar una font d’aigua salada (Posidó és el déu dels mars i les aigües).
2. Atena plantà una olivera al seu costat.

El tribunal dels déus (o Cècrops, segons altres versions) declarà Atena vencedora i el nom de la polis, «Atenes», va ser adoptat en honor seu. L’olivera, originàriament, devia estar situada en el recinte exterior dedicat a Pàndrosos.

El nom del pòrtic de les Cariàtides prové de les dones de Cària (ciutat aliada dels perses que combaté contra els grecs a les Guerres Mèdiques), que varen ser esclavitzades pels grecs, fet que rememoraven representant-les com a suport de l’entaulament de l’Erectèon.

L’Erectèon fou edificat amb la intenció de donar un lloc a la pràctica de vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari.

Evolució Històrica:

• A l’edat mitjana va tenir la consideració d’església.
• Els turcs, quan van envair Atenes al segle XV, en van utilitzar les parets per construir una residència particular.
• Durant la revolució grega del 1827 en va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides van quedar a l’emplaçament.
• L’any 1852 un terratrèmol enderrocà parcialment l’edifici, que finalment fou reconstruït sota la direcció de l’Escola Francesa d’Atenes.