Erectèon i Teatre d'Epidaure: Arquitectura Grega

Erectèon

Fitxa Tècnica

• Autor: Mnèsicles
• Cronologia: 421 - 406 a.C.
• Localització: Acròpoli d'Atenes
• Material: Marbre
• Estil: Clàssic grec
• Sistema constructiu: Arquitravat

Anàlisi formal

Elements de suport

• Murs
• Columnes jòniques
• Cariàtides

Elements suportats

• Arquitrau: dividit en tres franges
• Fris: llis amb relleus continus
• Cornisa: semblant a la dòrica, al damunt hi havia el frontó i els acroteris
• Ordre jònic: capitell amb volutes

Espai interior

Cos principal rectangular, havia de respectar antics espais de culte. Planta irregular, s'adapta al terreny amb irregularitats topogràfiques.

• Pòrtic hexàstil
• Santuari d'Atena
• Santuari de Posidó
• Santuari d'Erecteu
• Pòrtic nord
• Vestíbul
• Pòrtic de les cariàtides

Espai exterior

• Pòrtic nord: tetràstil (quatre columnes frontals i una més a cada costat), a un nivell inferior
• Pòrtic sud: pòrtic de les cariàtides
• Pòrtic oriental: hexàstil
• Pòrtic occidental: pseudocolumnata jònica de quatre mitges columnes a l'exterior

Interpretació

Contingut i significat

Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada: el primer va clavar el seu trident sobre una roca i féu brollar una font d'aigua salada, mentre que Atena va plantar una olivera. Van declarar vencedora a Atena i donaren el seu nom a la polis.

Les cariàtides representen a les dones de Cària, que van ser portades com a esclaves a Atenes com a represàlia per les aliances que havien fet els seus marits amb els perses. Miren cap al Partenó i presenciaven el pas de la gran processó de les Panatenees.

Funció

Edifici religiós.

Models i influències

Segueix el model dels temples grecs i és el màxim exponent de l'ordre jònic. Sembla que les cariàtides s'inspiraren en unes columnes de Delfos, fetes per Cal·límac al segle V a.C. Després s'ha seguit aquest model tant en època romana com renaixentista i neoclàssica.

Teatre d'Epidaure

Fitxa Tècnica

• Autor: Policlet el Jove
• Cronologia: 330 a.C.
• Localització: Epidaure, Peloponès
• Material: Pedra
• Estil: Grec hel·lenístic
• Sistema constructiu: Arquitravat

Anàlisi formal

Elements de suport

• Pendent natural dels turons
• Murs laterals de contenció

Elements suportats

• Graderies

Espai exterior i interior

• Càvea o graderia: totalment integrada en el paisatge. S'eleva aprofitant el pendent del turó.
• Orquestra: de forma circular. Constituïa el lloc on el cor cantava i ballava, i també era l'espai destinat a l'altar.

L'acústica és excepcional. L'escena no s'ha conservat. El prosceni era l'espai elevat on actuaven els actors, entre l'escena i l'orquestra.

Interpretació

Contingut i significat

Les obres de teatre es feien en honor a Dionís (déu del vi i la festa). Al principi tenien una finalitat religiosa, oferint ofrenes als déus (altar al mig de l'orquestra). A partir del segle IV a.C., el paper dels actors va tenir més protagonisme. Acústica i visibilitat immillorables.

Funció

La ciutat d'Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi i era visitada per molts malalts (especialment a l'època hel·lenística). El creixement del culte va provocar que s'hi construís el teatre més gran de Grècia. Espai de caràcter religiós, lúdic i pedagògic.

Models i influències

Fou el model a seguir per altres teatres posteriors, tant grecs (Segesta i Sicília) com romans (nous materials constructius com el maó i el morter, i sistema esglaonat de galeries amb voltes).