Ernst Cassirer: L'Animal Simbòlic i les Formes de la Cultura

Ernst Cassirer i la Definició de l'Ésser Humà com a Animal Simbòlic

Ernst Cassirer va ser un filòsof alemany de principis del segle XX que assenyala que el mecanisme funcional del binomi Estímul/Resposta (E/R) és molt complex en l'ésser humà. Entre el sistema receptor i el sistema efector, s’ha desenvolupat una baula intermèdia. En aquest procés complex, els símbols tenen un paper molt important.

El Paper dels Símbols en la Realitat Humana

Entenem per símbol una realitat física o mental que en presenta una altra i a la qual s’uneixen molts aspectes particulars de la realitat representada. L’ésser humà no s’enfronta amb la realitat que l’envolta d’una manera immediata, sinó que dialoga constantment amb si mateix per mitjà de símbols mítics, formes lingüístiques, imatges artístiques o conceptes científics.

Cassirer proposa definir l’ésser humà com un animal simbòlic, argumentant que la raó és un terme veritablement inadequat per abastar les formes de vida cultural humana en tota la seva riquesa i diversitat. Totes aquestes formes, però, tenen en comú que són formes simbòliques.

Per a aquest filòsof, l’ésser humà obre una nova dimensió de la realitat a través de la cultura, de la qual els símbols formen part essencial. L’ésser humà té una funció simbòlica, una capacitat de crear cultura, i gràcies a ella, obre noves perspectives en la realitat que van més enllà d'allò físic i en les quals es desenvolupa contínuament.

Definició i Valor Funcional dels Símbols

Els símbols formen part del món humà del sentit i designen la realitat amb un valor funcional. Cassirer els defineix dient que són: "una realitat material que indica una altra cosa". Són, per tant, "un contingut individual, sensible que, sense deixar de ser tal, adquireix el poder de representar alguna cosa universalment vàlida per a la consciència."

L'ésser humà viu exclusivament en el món de la cultura, que assumeix el món físic i l'obre a una nova dimensió. Els éssers humans, per mitjà de la seva activitat simbòlica, doten de nous sentits les coses sense necessitat d'alterar-les físicament.

Les Principals Formes Simbòliques de la Cultura

En opinió d'aquest filòsof, les principals formes simbòliques són:

• El Mite: És la primera expressió de l'activitat cultural de l'ésser humà, ja que abans d'elaborar conceptes o fer servir paraules, l'home forma les imatges mítiques.
• El Llenguatge: Fa que el món es converteixi en un conjunt de coses i no en un simple flux de qualitats. Gràcies al llenguatge, l'ésser humà solidifica les dades que li proporcionen els sentits i construeix "objectes/coses" en donar-los un nom. Aquest nom li permet reconèixer-los posteriorment. La creació del llenguatge suposa passar d'una vida reduïda a l'àmbit subjectiu a una altra en què pot objectivar la realitat, agrupant les seves percepcions en categories generals.
• La Ciència: Té la funció d'oferir una visió global i ordenada de la realitat en lloc de descriure fets dispersos i aïllats. La ciència busca la regularitat i l'establiment d'una llei, i per aconseguir-ho introdueix un nou element configuratiu. La ciència integra la realitat sota lleis universals i promou una sensació d'equilibri que permet una "estabilització i una consolidació del món dels nostres pensaments i percepcions".
• L'Art: És la forma simbòlica més important en què s'organitza l'experiència, ordenant l'aprehensió de les aparences visibles, tangibles i audibles. L'art és un llenguatge que tracta de les formes de les coses i que fa servir símbols intuïtius.