Eros i Psique: Anàlisi de l'obra mestra de Canova
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,08 KB
Eros i Psique
Anàlisi de l'obra
L'escultura, realitzada en marbre blanc mitjançant la tècnica de la talla, presenta una superfície molt polida, aconseguida afinant el marbre amb pedra volcànica i aplicant-hi un bany de calç i àcid. El pèl i els plecs reflecteixen la influència clàssica, i els valors tàctils de gran suavitat s'aproximen a la pell d'un nen. La llum intensa crea efectes de lluentor, difuminat suau i ombra. L'obra no està policromada, i el tractament anatòmic, realista però idealitzat, presenta cossos proporcionats i bells.
Combina dues composicions: una oberta i una tancada. La composició en X, formada per les ales i les cames, crea una estructura oberta. El punt de tensió, la proximitat dels rostres i llavis, es troba al centre d'aquesta X. En contrast, un cercle format pels braços de Psique emmarca els caps, creant una estructura centrípeta que dirigeix la mirada cap al petó imminent.
El moviment és lent i pausat, aconseguit pel joc de postures i línies, que conviden a contemplar l'obra des de tots els angles. L'expressió dels rostres, freda i idealitzada, transmet serenitat més que passió. La passió es manifesta en la posició dels braços: Eros subjecta el cap de Psique amb una mà i col·loca l'altra sobre el seu pit, mentre Psique abraça el cap d'Eros.
Funció i significat
L'obra representa el desenllaç del mite de Psique. Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique. Per seduir-la, li va construir un palau. Una nit, espantada per la presència divina d'Eros, Psique va llançar cera d'una espelma al seu rostre, enfurint el déu. Desolada, Psique va consultar l'oracle de Venus, que li va imposar tres tasques per recuperar el seu amor. L'última era recollir de Proserpina un gerro amb el secret de la bellesa. La curiositat de Psique la va portar a obrir-lo, i com a càstig, va caure en un somni profund fins que Eros la va besar. Aquest instant, representat per Canova, simbolitza la unió del diví i l'humà, i de l'amor físic i espiritual.
Models i influències
Lucrècia de Damià