Eros i Psique de Canova: Anàlisi i Context de l'Escultura Neoclàssica

Fitxa Tècnica de l'Escultura

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: Últim terç del s. XVIII (1787-1793)
• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Grup escultòric exempt
• Localització: Museu del Louvre, París.

Anàlisi Material i Dimensions

• Dimensions: 1,55 x 1,68 m
• Materials: Marbre polit i sense policromia
• Tècnica: Talla en marbre

Context Històric: Il·lustració i Revolucions

El context històric està marcat per les noves idees de la Il·lustració, que difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment. Aquesta nova visió es basa en l’ús de la raó i s’enfronta a la concepció tradicional basada en l’autoritat i la revelació divina.

La burgesia s'està constituint a poc a poc com la classe social dominant, sobretot a finals del segle XVIII, quan les revolucions polítiques liberals i la Revolució Industrial posaran fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Règim. Aquests canvis donaran pas a l’aparició d’un nou ordre polític i social: l’Estat liberal, en el qual les persones passen a ser ciutadans, amb drets i deures.

L'Escultura Neoclàssica al Segle XVIII

L’escultura del segle XVIII s’aproxima amb un major interès al món clàssic, impulsada per les nombroses peces arqueològiques trobades en aquell moment. Hi ha una necessitat de tornar a les formes senzilles i sòbries, a l’equilibri i la proporcionalitat, després dels excessos formals del Barroc.

Per això, dominarà una escultura de línies clares i composicions senzilles, feta en marbre de superfícies molt polides i sense policromia. Dos escultors destaquen en aquest estil: Antonio Canova i Bertel Thorvaldsen.

Antonio Canova: El Màxim Exponent Italià

Antonio Canova està considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià, i per això ha rebut el sobrenom d'El Nou Fídies.

Va néixer en una família humil, va quedar orfe a molt curta edat i va començar a treballar de molt jove en una pedrera. Allà, en contacte amb la pedra, va descobrir els seus dots excepcionals per a l'escultura. Després de cursar estudis artístics, el 1781 es va instal·lar a Roma, on va conèixer un èxit creixent. La seva producció, iniciada dins dels patrons de l'últim Barroc, va derivar cap a un estil propi que es considera el paradigma de l'escultura neoclàssica.

Anàlisi Temàtica: L'Abraçada de Psique i Eros

En aquesta obra, veiem una parella sobre un bloc de marbre irregular. La figura masculina, nua i amb ales, s'inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell, envolta amb els seus braços el cap del seu enamorat.

Aquesta representació al·ludeix al mite clàssic:

• Ella és Psique (la ment, en grec).
• Ell és Eros (Cupido o el desig, en llatí), l'amor físic.